Rovaniemi (Gener’18)

Les mans suades que en Ferran tenia al aterrar a Estocolm em feien recordar aquells nervis que em venien quan, a 20 sota zero i amb 1m i mig de neu encerclant l’aeroport viatjava sense retrassos per terres lapones. Vaig marxar de Lulea, l’any 2010 i ara, 8 anys després tocava tornar. Tocava ensenyar el vent, el fred, la neu, el bosc i el mar gelat al que, tot i que encara no ho sabia, ara és el meu “promès” 😛

A les 4 de la tarda negre nit aterravem a Estocolm, menjavem una hamburguesa que ens recordava que a partir d’aquell moment els àpats serien a les cuinetes de casa i embarcavem amb molta il·lusió camí a Lulea. Recordar com desendollar el cotxe i la confiança que et dónen unes bones rodes de claus anaven acompanyats d’una agradable olor d’hivern.

Veure el pont que creua el riu Pitea il·luminat, el mar totalment glaçat i les cases vermelles i blanques de fusta donant-nos la benvinguda donaven moltes pistes de que el viatge valdria molt la pena.

Lulea, 16-17-18 Gener 2018

La poca claror que entrava per la finestra a les 9:15 del matí em feien sentir com a casa, les ganes de fer el turista per la Laponia sueca ens feien oblidar que estavem a -11ºC. Amb el cotxe vam començar la ruta a GammleStad (l’antic poble), on els carrers tallats per la neu només permetien circular en un parell de direccions. Vigilant no relliscar (déu ni do quins equilibris) i amb cara de fred, vam seguir a Väderleden, 3C (on vaig estar vivint durant 6 mesos), seguit d’una ruta pels passadissos secrets de la universitat i un bon dinar a Omberget (les pistes d’esquí). Després de dinar i ja immersos en una tempesta de neu ens haviem d’afanyar si voliem fer la volta a l’isvänen o carretera de gel pel Golf de Bòtnia. Abrigats, vam agafar dos kicksledges (o trineus de tota la vida) i vam fer la volta a la ciutat acabant al Willy’s per fer la compra de les típiques Kötbullar (pilotilles), el iogurt líquid de maduixa Yoggi, els Kanellbulle (rotllitos de canela) i les galetes de l’IKEA de la marka GiLLES. Éren les 6 de la tarda i semblava mitjanit, però per seguir fent-nos els suecs vam encendre la sauna de casa. Les flames de la caldera semblaven el mateix infern i amb les galtes vermelles vaig anar a revolcar-me a la neu mentre en Ferran va ser un gallina i va decidir només grabar-me. Com és que ens agrada tant l’hivern?

Rovaniemi, 18-19-20 Gener 2018

Els arbres no tenien més espai perquè la neu els cobrís. No es veia verd enlloc, ni blau, tot és blanc. Arbres, cases, cotxes, llacs i fins i tot carreteres! Fent camí cap a Rovaniemi i després de fer la parada de rigor a Haparanda on hi ha l’Ikea més al nord del món vam arribar al Snowcastle de Kemi que encara estava per acabar. Després de conduir durant 3 hores sota neu i sobre gel vam decidir entrar a veure com el construien. Ni per tot l’or del món dormiria allà, encara que els blocs de gel que fan de llit els cobreixin de pell de reno o que el mateix King Kong faci de capçal, no hi ha finestres i tot i que el bar és molt bonic, crec que és molt millor dormir a una caseta amb sauna on hi pots crear l’infern!

Ja fosc (i amb por a trobar-nos un reno despistat creuant la carretera), vam arribar a Rovaniemi per poder descarregar-nos totes les aplicacions hagudes i per haver de previsions d’aurores boreals (n’hi ha una que et fa la previsió de Rovaniemi mateix – www.aurora-service.eu, www.auroraalert.fi.) Semblava que aquella nit no tindriem èxit per tant vam decidir dormir per agafar forces per l’activitat estrella de l’endemà.

La ruta en moto de neu tenia molt bona pinta. Vam contractar-ho amb Lapland Safaris i vam agafar el Driver’s dream. Va ser una decisió molt encertada, ja que les 3hores de conducció les feies totalment sol i no comparties la moto amb ningú més, i així en Ferran hi donava gas mentre jo anava a passet de tortuga. A més a més, al no ser una excursió molt demanada, vam poder fer-la de forma totalment privada. Sentir com se’t crema la cara del fred, gel i vent per la velocitat que portes al creuar un llac totalment gelat és indescriptible i ja no recordava la sensació tan peculiar de notar com cada un dels pèls del nas queden totalment petrificats. Conduir 3hores a -15ºC no es tan terrible, ja que la calefacció dels manguitos de les motos fan que al final agafis confiança i que cremant adrenalina gairebé desfacis el gel. L’únic dia que veiem el sol és sobre la moto de neu, veiem com fa que la neu dels arbres brilli com pedres de swarovski, com les poques branques verdes dels avets caiguin feixugues esperant encara més neu. Conduim per llacs, ponts, rius, travessem carreteres, serpentegem camins on en qualsevol moment pot sortir-te un yeti fins que arribem a un turó on pots veure blanc fins al mateix horitzó. La llum de la posta de sol de les 12 del migdia és màgica i càlida i contrasta amb nosaltes abrigats fins dalt contemplant un paisatge que ens enamora. Allà ens trobem un urugayo que ens diu que aquella nit serà la nit…. i contents com pasqües tornem a casa per refer-nos de l’excursió i posar-nos guapos per conèixer a en Santa.

Nerviosos fem cua darrere un grup de japoneses vestides de Dior mentre veiem al fons una barba blanca que s’arrossega per terra. Un senyor entrenyable assegut ens mira per damunt de les ulleres i ens dedica unes paraules en català mentre els elfs amb barrets punxeguts ens fan la foto de rigor. Després de travessar uns 25 cops la línia del Cercle Polar Artic i comprobar que estem a -15ºC mirem el cel i al telèfon i no veiem ni rastre d’aurores boreals. Igualment, preparem el comando “buscadores de auroras boreales” i sopem calentets a casa mentre esperem que sigui suficientment tard i suficientment fosc per sortir a l’aventura. De sobte, sona l’alarma de l’aplicació, ens afanyem per sortir el carrer i mentre desgelem el cotxe i enfilem els ulls al cel una llum verda balla sobre nosaltres, entre les cases. El cel està estrellat i veiem la primera aurora boreal de la nostra vida! Agafem el cotxe i ràpid ens dirigim a Norvajärvi on comencem a veure un cel estrellat i indicis que se’n prepara una altra…. Arribem al llac que ja haviem travessat al matí, aparquem el cotxe i a -22ºC caminem sobre el llac gelat i veiem com un núvol blanc-verd balla pel cel, abarca part del llac i puja lentament amunt. Un tros d’aurora es desenganxa i comença a pujar com si d’un fantasme es tractés, el moment és totalment màgic. No hi ha ningú, només nosaltres dos una aurora boreal, la temperatura baixant fins a 25 sota zero i unes paraules especials que pronuncia en Ferran: et vols casar amb mi?

Em quedo en xoc, el veig sense un guant amb alguna cosa negre entre les mans i jo en estat de xoc començo a intentar fer-li caure el que té entre mans fins que em diu si estic boja, que què faig i que vigili amb l’anell, que encengui el llum del mòbil i que reaccioni….. Tot i l’estat de xoc… ENS CASEM!!!!! Amb el fred inhumà se’m glacen les paraules i em costa fins i tot dir sí, pero l’emoció va en augment i no podia haver estat d’una forma millor, tot i que ho intentem gairebé no podem dormir i a primera hora sona el despertador per fer de musher i anar en trineu i huskies!

En Ferran fa de musher expert i jo animo als gossets perqùe corrin més mentre no em sento els dits dels peus. L’entorn torna a ser al·lucinant i només sentim com els gossos borden i mengen neu. El meu inici com a musher és una mica accidentat ja que m’agafa per sorpresa i el meu pes plom no em deixa frenar les ganes que tenen els gossos de seguir, però realment és una meravella. El nord és una meravella!

Estocolm, 22-23 Gener 2018

Fer turisme per Estocolm no és fàcil tenint en compte que caminar tot el dia a -14 graus ens agafa per sorpresa. Ens agrada la imatge moderna de la ciutat, ens agrada poder caminar al centre, ens agrada que estigui rodejada de mar i ens agrada que els únics que passegin cotxets siguin els pares de família. Passegem per Gammelstad, pel Palau Reial, pel Parlament, visitem el museu Vasa i el seu impressionant vaixell (que encara no hem averiguat perquè es va enfonsar) i tornem per entrar una mica en calor al nostre hotelet i agafar temperatura per l’endemà fer una ruta d’hivern en vaixell coberts amb mantes grises d’Ikea…. Tenim pendent encara visitar el museu Abba per tant no ens quedarà una altra opció que tornar prequè… SOM DEL NORD!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *