Irlanda (Setembre’17)

Irlanda (Setembre 2017)

Quatre gotes, un verd intens i milers d’ovelles no ens impedirien recórrer més de 1.200km en 3 dies i disfrutar de l’Irlanda més atractiva conduint pel cantó esquerre pel sud de la illa.

El nostre polito negre ens va acompanyar tot el viatge sense que ni el vent ni la pluja ens poguéssin cansar. La primera parada la vam fixar a Galway, poble on el número de pubs per metre quadrat gairebé supera al d’ovelles, vam passejar pel Main Street fixant-nos en els nombrosos pubs, cantants al carrer i banderetes de colors i després de l’stop and go vam fer via cap a Doolin, el nostre camp base per visitar els famosos Cliffs of Moher. Les vistes des de l’airbnb de Doolin ens feien avistar les Illes d’Aran i el sol enfocant els penya-segats a l’horitzó… estavem a Irlanda i feia sol? Era el moment d’aprofitar el moment, agafar el cotxe i fer camí fins a l’aparcament (gratuït i buit a partir de les 5 de la tarda) Ens esperaven penya-segats a banda i banda, un mar rabiós i un vent huracanat que se’ns emportava com si fóssim estels. Amb els anoracs cordats fins dalt la caputxa veiem com una tempesta s’apropava a gran velocitat des de les illes d’Aran, amb el temps just per visitar aquest paisatge tan pintoresc. Amb el vent gèlid vam fer com a bons irlandesos i ens vam anar a aixoplugar al pub del poble entre alè amb pudor de cervesa i música en directa degustant el plat local “fish & chips”.

El sol ens donava la benvinguda també l’endemà i les ganes de fer quilòmetres ens van fer improvitzar viatjant direccío sud cap a la Dingle Peninsula (ja que vam haver d’abortar la visita a les Illes d’Aran si no voliem treure la primera papilla amb l’estat del mar), conduint-la en sentit horari (es un recorregut circular) i veient cadascuna de les seves platges de sorra blanca, els penya-segats que moren al mar, les gavines que volen a tocar de les ovelles i les vaques i carreteres estretes on cada revolt pot ser un mirador improvitzat. La veritat és que va ser un encert dedicar un dia a la peninsula de Dingle i anar a dormir a Killarney; un poblet encantador al costat d’un parc nacional amb castell i llac inclosos ii un carrer amb casetes de colors i restaurants per triar i remenar.

El retorn a Dublin ens veia fer parada i fonda a Killkenny per intentar descansar de tanta carretera i finalment donar la benvinguda a la capital amb un bon ruixat, una visita a Temple Bar i una patejada increïble recorrent totes les atraccions turístiques del Top 10 de les guies turístiques.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *