L’arribada és plàcida i ens regala unes vistes des de l’aire del Teide i és que finalment, després de passar-nos l’illa de llarg unes quantes vegades, arriba el moment de gaudir in situ de la muntanya més alta d’Espanya!
L’any passat vam gaudir de valent passant l’hivern en un racó d’estiu i perquè no, la decisió d’explorar una per una les illes Canàries no ha fet més que començar… Fuerteventura check, Tenerife ves que venim!
Lloguem un cotxe amb TopCar, cadireta amb Isofix i amabilitat màxima. Només ens separen 1 hora i mitja de l’aeroport al nostre allotjament la temperatura puja per moments… crec que ens agradarà… La carretera que ens porta al Sud és l’Autopista que ens deixa el mar sempre a la nostra Esquerra i finalment arribem a Adeje, el nostre camp base els propers 4 dies. L’hotel Iberostar Waves Bouganville té parking i està en un poble bastant Salou… però està renovat, té vistes al mar, unes piscines molt kids friendly, la platja de sorra negra just a sota i a poca distancia de diferents atraccions turístiques.
Toca descansar i fer una volta de reconeixement a l’hotel. El personal és molt amable i tothom coneix en Nil als 5 minuts d’entrar per la porta. Tenen unes casetes de Nadal que ja manega com si en fos el propietari i una minidisco de mitja horeta cada nit, precedint un espectacle musical de versions d’algun grup famós.
Nosaltres anem a dormir mentre l’elf pensa quines trapelleries fer.
El sol brilla i el cel és blau! Avui toca visitar el Teide! Esmorzem a ple sol en pantalons curts i agafem el cotxe per enfilar la ruta des de “Los Gigantes” cap Amunt! El Teide omnipresent ens vigila des de les altures i realment ens impressiona positivament! Cada vegada som més aprop fins que parem al mirador de Roques de Garcia (amb un caos per aparcar inclòs) on les vistes són del tot al·lucinants! Terra volcànica de fa milers d’anys (i no tants milers) sota els nostres peus! Li expliquem a en Nil que estem veient un volcà i només canta el Bon dia De Damaris Gelabert per veure si es desperta!
En comptes de desfer el camí, baixem per la carretera de La Orotava i ens trobem just després del telefèric amb un paisatge lunar propi d’una pel·lícula de Netflix i entre corbes arribem al poble més bonic de l’illa. Aparquem al costat de la plaça del pessebre a 25 graus i dinem a Casa Egón, un lloc molt típic i autèntic i tornem a l’hotel a gaudir de les últimes hores de piscina abans d’anar a sopar.
Avui tenim el mateix plan… poder fer una petita excursió al matí i gaudir dels tobogans de l’hotel a la tarda! Tal dit, tal fet! Esmorzem com campions i ens preparem per gaudir d’un matí de platja… no havíem contemplat que les platges de canàries són al bell mig de l’Atlàntic, que tenen moltes onades i que hi ha corrents que fan que estigui prohibit el bany… LA playa de los Gigantes ens permet veure els penya-segats des d’a prop i veure el port des d’on surten les excursions famoses per veure cetàssis i dofins! Fem un passapalabra d’aquesta platja perquè, il·lusos de nosaltres, els penya-segats encara feien ombra a les pedres! Fem marxa enrere i anem a la platja de la Arena, la de sorra més negra de tota la illa. Les onades són més altes que nosaltres però ens quedem feliços a la platja fent Castells de sorra més negres que el carbó! Volem visitar el trosset d’illa que ens queda i posem rumb a Garachico. Aquí l’autopista s’atura i comencem a fer corbes fins que en Nil es queda a adormit i jo marejada com una sopa… total que fem mitja volta i no arribem al poble de les piscines naturals però el contemplem amb unes vistes privilegiades des d’un mirador! En aquest tros d’illa les vistes del Teide no són amb paisatge sec i lunar, sinó amb un llit d’arbres verd que s’estén des de la bonica població de Santiago del Teide!
Arribem a l’hotel, mengem al costat i ens posem el banyador per començar a fer el cafre i baixar per tobogans! Resulta que hi ha hagut un incident a la piscina més petitona i ens veiem obligats a anar a tobogans més empinats… en Nil s’anima i s’emociona baixant sol pels més rectes fins que cloc… es fa una tonya i decidim fer stop and go i canviar al a piscina més gran per fer els sirenus. Cau el sol, estic sola a la piscina i no es sent res… aquell minut de màgia nedant al mes de desembre en plena posta de sol és el moment amb més pau dels últims mesos…
Ja només ens queda un dia a l’illa i abans d’agafar l’avió de tornada tenim el temps just per baixar uns quants cops pels tobogans i marxar en pantaló llarg i un bon gust de boca!
Ens ho hem passat pipa!!!
Canàries… fins l’any que vé!!!