Fer un creuer no m’hauria passat mai pel cap si no fos per gaudir d’unes vacances exprés en família al més pur estil “Vacaciones en el Mar”…. No sóc precisament un llop de mar, podria ser accionista de Biodramina i estar molta gent en pocs metres quadrats sense poder sortir no m’atreia… però m’atreia la idea de descobrir dues illes gregues que tenen un encant innegable: Mykonos i Santorini.
Primera parada – Venècia
Vueling no ens fa la guitza i arribem molt d’hora a Venècia per deixar les maletes a la terminal de creuers i fer temps fins les 14:00, hora de pujar al Costa Deliziosa. La terminal de creuers és molt aprop del centre de Venècia i decidim agafar el People Mover (un tramvia) fins a Piazzale di Roma per 1.5€ ja que anem amb nens i es cansen de seguida. A Piazzale de Roma seguim les indicacions per arribar al famós Pont de Rialto i a la Piazza de San Marco, on fem el guiri i apart de fer la foto de rigor tirem la casa per la finestra i seiem a la Terrassa del Caffe Florian on et cobren 6 per persona pel sol fet de tenir música en directa i on una aigua et costa gairebé més que un Spritz. Per tornar a la terminal, com que la calor ens ha deixat esgotats agafem un Vaporetto a San Marco (número 1 i 2) i parem a Tronchetto Mercato per començar el camí pel mar Adriàtic fins a Bari.
El creuer és una barreja entre Benidorm i Marina d’Or Ciudad de Vacaciones: grans salons, un teatre, sales de jocs, moltes habitacions, una recepció brillant i un parell de piscines massa petites per la quantitat de gent que hi ha allà.
Segona parada – Bari
Naveguem tota la nit i, per sort, ens perdem el primer espectacle de Cabaret del creuer. Cada nit ens fan una foto mentre sopem, una d’aquelles de primer pla on es veuen totes les taquetes de la cara i els pocs pèls de les celles. Arribem a Bari a les 12:00 i fa molta calor quan sortim del creuer. Ens neguem a agafar una excursió preparada pel creuer i improvitzem tot sortint de port i tot perdent-nos pels carrers extremadament italians de Bari. La pedra blanca de les cases sembla més nèta gràcies al sol però amb la calor que fa no ens apassiona la ciutat i no tenim temps material de visitar el famós poble d’Alberobello que deixem per una altra ocasió.
Tercera parada – Corfú
El sol brilla i Corfú és la primera parada a les illes gregues que fem. El mar és d’un blau que ens recorda a les Balears i comencem a veure molts vaixells que naveguen de cala en cala i tenen tripulació. El creuer atraca i tenim únicament 4 hores per veure la ciutat. Decidim no agafar el shuttle del creuer (que et cobra 10€) i agafar un bus públic (el número 16) que et porta directament de fora de la terminal de creuers a les portes de la ciutat. Entrem a Corfú i comencem a caminar per carrers plens de portalets i botigues que fan olor de sabó, lavanda i souvenirs. Caminem i ens perdem per carrerons encantadors fins a visitar el fort nou i el fort antic, l’esplanada i fer una estoneta de platja a Faliraki; unes escales encantadores que acaben al mar turquesa amb un xiringuito on fan els millor Spritz de la ciutat. Corfú es un poble preciós i amb encant a cada cantonada que es pot visitar perfectament a peu i per lliure. En sortir de Corfú ens creuem amb el veler més gran del món i això ens fa adonar-nos que realment és la primera illa amb glamour.
Quarta parada – Santorini
Obrim els ulls just a temps per veure com les cases blanques fan equilibris als penya-segats i com les cúpules blaves brillen sota el sol grec. El vaixell és massa gran per poder atracar a port i deixem el creuer al mig de la caldera de Santorini mentre en grups de 30 embarquem en barquetes petites per arribar en menys de 5 minuts al port de Thira. Un poble just a sota el penya-segat on podem apreciar les primeres cases només si aixequem molt els ulls. El port sembla un port de poblet de pescadors i no un port d’una illa on durant la temporada alta hi desembarquen 9000 persones cada dia. En arribar decidim no pujar directament a Thira i agafar un pack al mateix port per anar a Oia en vaixell i tornar després en autobús a Thira. Agafem el vaixell i en menys de 20 minuts recorrem la costa grega fins arribar a Oia. Allà apreciem un altre cop un poble dalt el penya-segat. Hi ha molts restaurants on et cuinen el peix del dia però nosaltres pugem per la carretera fins a arribar al bus que ens porta just al centre de Oia. Allà on ens deixa hi surt l’últim bus a les 17:00, d’aquesta manera tenim temps d’anar encara a Thira per admirar les vistes, passejar pels seus carrers empedrats I baixar per les escales infernals I plenes de burros (I les seves caquetes) fins a tornar al vaixell que ens durà de nou al creuer.
Oia es un poble meravellós, caminar pels carrers estrets és una experiència i a cada pas t’entren més ganes de fer-ne un altre fins a quedar-te sol i envoltat de cases blanques emmarcades en finestres de color blau intens. El secret és un cop més deixar estar els mapes i les guies i simplement seguir el teu instint fins a semblar una grega més.
Cinquena parada – Mykonos
No hi ha res a fer, miris on miris veus els colors de la bandera de Grècia. Tot és blanc i blau. El blanc dels molins de vent, els blanc de les cases, dels carrers adoquinats I de les barques de pescadors amb el blau de les teulades, de les finestres i fins i tot de les sombrilles dels bars de copes de les platges de moda. Per sort el nostre creuer tampoc cabia al port de Mykonos i que ens deixés al bell mig del mar representava que unes barquetes petites ens durien al port vell de la ciutat que quedava just a 3 passes del laberint blanc que alberga la petita Venècia, infinitat de cúpules blanques i 5 molins de vent que fan volar els nostres cabells com si fóssim autentiques sirenes.
No hi ha res millor que dinar amb vistes al mar i per aquesta raó anem a la plaça Fabrika i agafem una furgoneta amb el logo del Super Paradise que surt cada 30 minuts i que ens va costar 6€ anar i tornar a la platja; una platja paradisíaca amb bons bars musicals, bon ambient i a uns 25 minuts de la capital.
Mykonos és meravellós, hi ha restaurants amb encant i et canses de veure aparadors de botigues de souvenirs des d’on pengen milions de buguenvíl·lees de color rosa fúcsia.
Sisena parada – Split
Pròxima parada: Croacia-Split. El canvi d’última hora va fer que no pogués sentir-me la protagonista de Joc de Trons i que canviéssim la destinació per Split. Una ciutat de Dalmàcia que, aparentment, no té més encant que un palau de Diocleno perfectament conservat, un passeig amb palmeres i molt bon temps amb ferris constants a illes com Hvar, Korcula, …. Unes illes que et venen ganes de visitar amb un catamarà privat i deixar estar els creuers multitudinaris per altres viatgers. Teníem ganes de refrescar-nos en aigües croates i ens vam dirigir amb Uber a la platja de Kasjuni; una platja a només 15 minuts del centre que ens refrescarà fins a tornar al creuer. Ens refrescarà tant que se’ns treuran les ganes de tornar a anar de creuer!