La improvització mai m’ha fascinat i si és a l’hora de viatjar encara menys.. però aquí ens trobàvem amb vols a London Gatwick I un lloguer d’un cotxe elèctric una setmana abans de la data en qüestió!
Viatgem sols, sense Nilete i això ens permet anar amb timings diferents i reservar allotjament 24 hores abans d’arribar al destí.
Se m’havia ficat al cap visitar una zona remota d’Anglaterra i és que els reels d’Instagram fan molt mal… Feia un parell de setmanes que havia vist paisatges de postal d’una regió a 2 hores de Londres, el camp anglès, allà on es retiren els lords i els sirs; allà on els ocres de la tardor tenen el seu màxim esplendor, allà on els camps de golf es comparteixen amb les zones de passejar els gossos i els camins de córrer, allà on viatgen els anglesos per fer una escapada, allà on les cases semblen tretes d’un conte de fades.
Arribem a Gatwick i lloguem el nostre primer cotxe elèctric; un Polesta 2. Cau el sol i ens plantem de nit (esquivant un parell de cabirols) al nostre hotel al Vell mig dels Cotswolds: The Bear of Rodonborough. Es tracta d’un hotel típic anglès, amb moquetes, pub, escales de fusta, decoració carrinclona i olor a cervesa i te. L’hotel té molt d’encant i cadascuna de les sales laberíntiques finalitzen amb una llar de foc. Estem a 3 graus i hi ha estrelles, la cosa promet!
El sol brilla i el cel és blau, les Finestres estan entelades i les vistes des de l’esmorzar mentre devorem ous benedict són xulíssimes. Un mar d’arbres amb fulles de tots colors brillen després d’un ahir plujós i un avui assolellat. Agafem el nostre cotxe i ens dirigim a la zona Nord dels Cotswolds. Comencem per Bourton-on-the-water i voregem el riuet hàbitat per ànecs, cignes I fulles grogues que cauen dansant dels arbres. Fa fred i tot és perfecte. Les cases són totes iguals i ens recorden a qualsevol capítol de Downtown Abbey.
Aquests pobles es visiten en 20 minuts i enfilem cap a Stanton per treure el dron per primer cop al país. Intentem evitar carreteres principals i conduïm per “camins de borratxos” on els arbres ens abracen a cada milla i els túnels de fulles fan que la llum del sol es coli creant una escena del tot màgica i pacífica. Stanton no té res, només fileres de cases cuquis, camps verds i façanes tenyides de granate per culpa de les fulles. Té també un parell de cases amb la Teulada tradicional de “palla” i està a 20 minuts de Snowshill. Aquest poble creiem que té 3 punts d’interès: 1. El pub que està d’allò més concorregut anomenat Snowshill arms; 2. Snowshill manor, o una casa pairal amb grans jardins i 3. El lloc més instagramejable de la regió: una cabina típica al costat d’un banc i davant del cementiri i l’església. Robem un cono d’obres per fer-nos la foto dels dos al banc i enfilem cap a Stow-on-the-wold i Broadway, on prescindim del poble (tot I que té molt bona pinta) i aparquem directament a la Torre de Broadway; una torre amb cérvols al voltant, un búnquer i unes vistes a la plana i als camps de la regió de 360 graus!
Agafo el cotxe jo i recordem els moments ratllada de llanta que vam tenir a Escòcia fa cosa de 9 anys… hi ha coses que no canvien i conduir per l’esquerra no és el meu punt fort! Baixem cap a Burford on el carrer principal està molt animat i seguim cap a Bibury; el segon punt més fotogènic dels Cotswolds. Hi ha un hotel super bonic anomenat The Swan Inn i el carrer de cases més famós del regne unit: Arlington Street. L’efecte del riu, els aiguamolls I la boira baixa creada pel contrast de temperatura entre l’aigua I l’ambient crea un moment màgic, seria un lloc del més remot i aïllat sinó fos per aquesta filera de cases que fan que els turistes hi anem a grapats.
Es fa fosc i com que anem sense Nil no hem dinat, anem a fer un vinet a un pub de la capital dels Cotswolds: Cirenster i acabem sopant a un restaurant italià de Nailsworth, que recomanem totalment (Amalfi).
Últim dia als Cotswolds i no tenim tanta sort com ahir, avui les botes d’aigua faran el seu servei (tot i que ahir per evitar enfonsar-me al fang ja van venir de sèrie), plou, però per lo que plou, plou poc. El dia és gris i segueix fent fred, però veiem que aquí la gent segueix amb el seu dia a dia (si no ho fes potser no sortirien de casa). Ens acomiadem de l’hotel (el recomanem totalment, està al mig de tots els pobles i envoltat de natura) i amb el cotxe enfilem cap a Tetbury, poble famós pels Chipping Steps (res de l’altre món), botigues d’antiguitats, un mercat al centre del poble i tenir-hi una casa els actuals reis d’Anglaterra (en Charles i la Camilla). No ens apassiona, però ens adonem que 1. Aquí tothom té gos i 2. Que la gent juga a golf sota la pluja. Just a la sortida del poble hi ha XXX Arboretum, un espai a l’aire lliure que té molt bona pinta, però anem amb el temps just i plou, així que decidim seguir fins a Castle Combe. Aquest Poblet que deixem pel final és increïble! Està rodejat d’arbres de colors, té el mític riu amb ànecs on els arbres de colors ataronjats es reflexen a l’aigua. Són dos carrers, però quins dos carrers!!! Ens colem a l’Hotel The Manor i sembla la casa gran dels Bridgerton, una façana increïble, gàrgoles de pedra i heura de color bureus cobrint mitja façana. Allà hi ha també la gran sequoia però la bellesa d’aquest poble és digne d’admirar i és que els Cotwsolds són la perfecte i autèntica aquarel·la de tardor!