Lofoten (Març’22)

Veure aurores boreals ha estat sempre un must see dins la nostra “to do list”. Tot i viure més de 6 mesos al nord de Suècia, vaig haver de fer tres viatges a Rovaniemi per poder-ne tenir el record a Norvajärvi fa cosa de 4 anys… Teníem el check fet, però l’experiència va ser tant increíble que valia la pena tornar-ho a intentar.

Com que els pares també tenien ganes de descobrir les famoses “Northern Lights”, vam organitzar un mini viatge de l’IMSERSO casolà per passar 4 dies de somni en terres polars… No és fàcil veure aurores, la sort de tenir un temps excepcional hi juga un paper fonamental, pel que el destí escollit era les Illes Lofoten; unes illes a 955km d’Oslo on si no veus aurores boreals, el paisatge és d’allò més al·lucinant!

El primer que ens va sorprendre va ser aterrar a Oslo i veure que a l’aeroport ningú anava ja amb mascareta… i és que a interiors en ple mes de Març ja no era obligatòria i quan dic interiors, em refereixo també dins el Norwegian intern que ens va portar d’Oslo a l’aeroport de Evenes/Narvik.

Arribem amb els últims raigs de sol i lloguem el nostre mini bus particular (un 7 places – Peugeot 5008 que ens va la mar de bé).

Conduïm pràcticament 3 hores fins arribar a Svolvaer, la primera parada que fem servir d’avituallament i comprem al super Rema1000 per adonar-nos un cop més de l’alt nivel de via d’aquest país. Una horeta i mitja més tard i enmig d’una tempesta important arribem al nostre allotjament, unes casetes encantadores a Ballstad amb vistes que et fan oblidar com et dius, qui ets i què fas.

Estem cansats del viatge i les possibilitats de veure aurores són nul·les (està 100% ennuvolat i l’índex de KPI esta a 0), per tant decidim descansar i somiar en les aurores de demà.

Si ens llevem ben d’hora, continua plovent…. Però això no ens tira enrere d’admirar el paisatge de mar turquesa, aigües cristal·lines i les muntanyes que neixen al mar i de veure com pescadors locals comencen a penjar el famós bacallà “skrei” als assecadors a l’aire lliure en forma de caseta que hi ha a tot arreu. Notes a quilòmetres en quines estructures hi ha o no bacallà per la forta olor que desprèn el peix i és que estem en plena època!

Fm quilòmetres cap al sud per visitar platges desertes i salvatges, oceans amb sonats surfejant amb un vent on gairebé surts volant i conduint carreteres serpentejants entre mar, llacs, verd, neu i muntanyes on a hores d’ara no se’n veu el cim. Nusfjord ens agrada i comencem a divisar algun raig de sol que ens fa recuperar l’esperança en la recerca d’aurores boreals més tard. Hamnoy i Reine s’interposen entre nosaltres i A, l’últim poblet de les illes i els tres tenen un denominador comú: ponts impossibles entre illes plenes de casetes tenyides de vermell, un vent eixordador i paisatges de postal miris a dreta, esquerra, amunt o avall.

Cau el sol i estem al vell mig d’un pont que uneix l’illa amb Hamnoy, comença a refrescar i ha nevat tot el dia. Alguna clariana ens fa fer la foto de rigor i tornar a contemplar un dels punts més fotogènics i remot de les illes. Ens acaben de cancel·lar el tour d’aurores boreals ja que hi ha poques possibilitats d’observar-ne; però som tossuts com una mula i decidim després de sopar (tot i que està núvol) fer de caçadors d’aurores i enfilar mini bus amunt per intentar veure el cel tenyit d’algun color diferent al negre nit. Només sortir de casa mirem al cel i hi ha un núvol petit que dansa amb un color estrany…. Topem amb la primera mini aurora emocionats i la posem a la llista de coses típiques que hem vista al viatge (juntament amb dos moose (ant) del tamany de cavalls gegants i una guineu que ens mira amb els ulls brillants des de el mig d’un camp nevat). Estem optimistes i seguim carretera fins a la platja d’Uttakleiv. Hi ha tres cotxes més esperant veure algun indici d’aurora i fins i tot preparem el trespeus… però el cel esta ple de núvols i comença a nevar amb força fins que ens adonem que els altres cotxes s’han donat per vençuts i que més val sortir ara que la carretera encara esta mitjanament practicable. Passem el túnel que connecta amb la platja de Hauckland i mirem el cel. Tímidament apareixen tres estrelles i a la dreta entre muntanyes una segona taca verda que acaba desembocant a un altre núvol ballarí de color verd…. És un núvol? Una aurora? Una taca al cel? Es torna a complicar el temps i arriba la tempesta de neu pel que decidim tornar cap a casa amb un sabor estrany de boca…

Un nou dia ha començat i deixem la nostra caseta increïble un altre cop entre pluja i tornem a les platges d’ahir per gaudir-les a plena llum del dia. Conduïm cap al nord de les illes direcció Svolvaer amb esglésies perdudes entre muntanyes nevades, llacs glaçats i parem al poble de Henningsvaer, famós per tenir un camp de futbol en un punt interessant de la city. Plou i fa sol i veiem que és un poble amb molt més ambient, amb un port important de pescadors i amb cafès i botigues de souvenirs amb molt encant. Conduïm direcció a l’aeroport i acabem a la nostre activitat de ruta per huskies que no és com ens esperàvem. La vida, un cop més és qüestió d’expectatives i haver fet l’activitat tres cops abans amb unes rutes entre arbres encantats, on tu dus el trineu i amb un lloc ben preparat per això no ens ajuda a gaudir dels 20 minuts que dura el recorregut. Acabem igualment destrossats i amb el fred entre els ossos i conduïm camí a una dutxa d’aigua bullint per dormir ben aprop de l’aeroport.

Ens han canviat el vol a les 7 de la matinada i tenim tot el matí per gaudir de la tranquil·la ciutat d’Oslo. La ciutat és bonica i fa molt sol. Els carrers estan plens de cotxes elèctrics i gaudim del centre de la ciutat, de l’opera, del palau reial i caminem fins al famós parc de les escultures de Vigeland. Tornem a l’estació passant pel modern barri d’Aker Brygge amb unes vistes a l’arxipèlag xulíssimes i amb molt d’ambient on els turistes es barregen amb els locals que un dilluns van a prendre el sol, a passejar els nens, a fer l’aperitiu i a banyar-se en les saunes que hi ha a la vora del mar.

L’experiència de viatjar a Noruega al març ens agrada, hem fet un xec poc convençut a les aurores boreals i hem gaudit d’un paisatge sorprenent fent quilòmetres per fiords, llacs i muntanyes.

Com ens agrada el nord!

Un comentario en “Lofoten (Març’22)

  1. Hola guapos!!!
    Va ser un viatge «fabulós». Encara que les dues Aurores boreals eren molt i molt dèbils, però a les fotografies que vaig fer , eren més visibles.
    Per tornar-hi tots l’any vinent, i amb els mateixos guies particulars i sensacionals.
    Moltes gràcies per aquest viatge tant ben preparat i que els pares, no ens vàrem tenir de preocupar de res en absolut.
    Moltes gràcies per tot, us estimem.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *