Passar un cap de setmana de tardor i d’aniversari al vell mig d’una pandèmia no sempre et perme’t sorprendre a la parella, ni marxar a l’altre punta del món, ni anar d’amagat a buscar un avió per passar dies paradisíacs a alguna ciutat europea o alguna illa propera. Sort que el turisme de proximitat i el fet de viure a un país com el nostre, ens permet, aquest i cada any poder viure experiències i descubrir diferents punts del territori. 

Aquest any tocava una zona que ens queda aprop de casa, només a 1 hora i mitja en cotxe, la comarca veïna de La Garrotxa. 

El primer repte que se’ns va proposar és que a un cap de setmana llarg, les decisions de “last minute” no són del tot encertades i és que tot el reguitzell d’hotels amb encant que vaig mirar estaven totalment plens. Voliem estar-hi dues nits i en un intent desesperat de trobar un sostre on dormir un hotel encantador em va proposar canviar el cap de setmana per dormir-hi dilluns a la nit… Vam encertar-ho de ple!

L’hotel escollit va ser el Mas Roure Vell; un petit hotel ubicat a la Garrotxa Alta (Tortellà) amb només 5 habitacions i extret directament de la Toscana Italiana. L’hotel té unes vistes increíbles a la piscina, les muntanyes, la natura i els xiprers que l’envolten. Té també un estany i un laberint on perdre’t entre arbustos. Ens vam allotjar a la Suite Terrassa; una habitació amb una Terrassa gegant per passar les hores, una habitació amb decoració digne d’un palau venecià i un bany més gran que el menjador de casa amb la decoració ben estudiada i sense faltar-ne cap detall. Cada matí et portaven l’esmorzar a la Terrassa i podies degustar suc acabat d’exprémer, pa torrat amb embotit i croissants encara calents. 

La primera activitat del cap de setmana gastronòmic consistía en degustar un menú a Ca l’Enric, un restaurant d’estrella Michelin ubicat a la Vall de Bianya. Vam dinar com reis i gairebé sortir rodolant. Sortint de Ca l’Enric vam enfilar cap al mític Besalú, el poble medieval per excel·lència de la Catalunya central amb un pont fascinant sortit de les novel·les del rei Artur que creua el riu Fluvià. De nit i il·luminat ens fa venir gana i parem a fer un mos al Mas el Pi, un restaurant de Montagut amb patates d’Olot i menjar de qualitat.

Anem a dormir amb la panxa ben plena i ens aixequem dilluns amb ganes de cremar les caloríes ingerides el dia abans. Agafem motxilla, entrepans i aigua i aparquem a l’aparcament gratuït de Can Xel per començar l’itinerari 1 perfectament senyalitzat de 12 km pujar al volcà de Santa Margarita, famós per tenir-hi una ermita al mig i fer 17.000 anys que està adormit, caminar cap a Sant Miquel Sacot, seguir pels paratges dignes d’un conte de fades i follets que ens endinsen a la tardor absoluta de la Fageda d’en Jordà, per acabar ja cansats de caminar admirant les Grederes del Croscat; el volcà  tallat. La ruta és molt concurreguda i és clar, què esperem d’un dilluns festiu de bon temps de tardor amb el turisme de proximitat! Després de demanar gairebé torn per caminar pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, tornem al nostre petit paradís i busquem on podem sopar. Escollim “La Barra d’en Regue” i no podiem haver fet una elecció millor. Un restaurant petit, familiar, amb una decoració molt xula i menjar amb materia primera de total qualitat. Totalment recomanable.

Anem a dormir d’hora perquè a les 6 del matí del dia següent sona el despertador per culminar amb la sorpresa del cap de setmana. Enmig de reticències i de fer el ronso ens posem en marxa encara admirant un cel totalment estrellat (on fins i tot podem veure estrelles fugaces i entreveure la vía láctea) per anar a volar en globus amb Vol de Coloms. És dimarts, no és festiu i només som un globus, per tant m´oblido d’immortalitzar la foto que tenim tots en ment del paisatge amb altres globus de fons i em conformo en fotografiar l’ombra del nostre globus de La Fageda i d’admirar plàcidament l’orografia de la zona: volcans, fagedes, masies, carreteres, muntanyes, ermites, i una sortida de sol difícil d’oblidar. Després d’un vol d’allò més tranquil on agafem velocitats de fins a 20km/h i alçades de 1500m busquem un camp per aterrar molt a prop d’Hostalets d’en Bas. Ens ha agradat molt l’experiència i, la veritat és que podriem haver-nos quedat admirant el paisatge amb el cap apoiat a la cistella. Per acabar-ho d’adobar, una bomba de rellotgeria, esmorzar de pa amb embotit, amanida, botifarra amb seques i degustació de iogurt de La Fageda, on més tard aniriem a visitar.

La visita a la Fageda dura una horeta i resulta més que interessant. Es tracta de la famosa cooperativa de iogurts, amb la característica esencial de tenir com a plantilla empleats discapacitats i aconseguir ja fa dos anys que la taxa d’atur d’aquest col·lectiu de la comarca sigui del 0%. Les vaques hi viuen molt bé, amb màquines de massatges, música clàssica, ventiladors i un entorn privilegiat… normal que els iogurts, les melmelades i els gelats siguin tant bons, 

Amb iogurts sota el braç i un cap de setmana gastronòmic ple d’experiències per repetir, posem rumb a casa per païr tot el que hem viscut durant 3 dies d’allò més intensos. 

Us deixo alguns hotels amb encant que vaig veure per la zona:

• Mas El Barber
• Mas Roure Vell
• Mas La Ferreria
• El Jardinet de Sant Esteve
• Hostal de Bianya
• Mas Pineda
• Masia El Puig
• Mas Prat
• Can Manseu
• Finca el Ventós