Congost de Montrebei (Setembre’20)

Sempre hi ha un lloc de Catalunya que ens volta pel cap i que per A o per B no arriba mai l’hora de visitar… no sé per quin motiu, i després de parlar-ho amb molta gent, en moltes ocasions, el denominador comú d’aquest lloc és Àger i el Congost de Montrebei.

Després de anys donant voltes a una escapada no tant lluny de casa, i amb el covid com a limitador natural de viatges llunyans, la idea es va convertir en real i vam decidir utilitzar el pont de la Diada per deixar-nos de les aglomeracions de les manifestacions dels últims anys i fer menys dues hores de camí per gaudir d’un cap de setmana de temps espectacular entre Catalunya i Aragó.

Teniem pressupost limitat i ens esperaven tres dies d’activitat trepidant amb camp base a Casa Mons, una caseta al bell mig del poble d’Àger on la Montse ens va tractar fenomenal.  Àger és un poble petit però encantador amb només dos restaurants i bastant ambient per la gran quantitat d’excursions que es poden fer al voltant. 

La primera excursió va arribar divendres a la nit i és que després de veure els camps d’aterratge de la nostra activitat de diumenge vam enfilar al Parc Astronòmic del Montsec; un conjunt de telescopis que ens donaven la benvinguda a la sessió de les 21:00 i que faria que ens passés la primera hora rapidíssima veient un video de la creació de l’univers i on engoliriem coneixaments durant la segona hora veient cossos celestes de la nostra galaxia a través d’un telescopi de 1,5m de diàmetre. La lluna no estava en el seu esplendor i entre núvol i calitja vam poder apreciar els anells de saturn, cadàvers d’estrelles (com algun dia passarà amb el nostre estimat sol) i ciutats d’estrelles per després, a ull nu, apreciar constel·lacions i determinar que tot i tots som pols d’estrelles!

Després de la visita interessant haviem de descansar perquè el dissabte es presentava mogudet.

A les 9:30 haviem de ser a la base náutica de Corçà on ens equipavem amb rems i kayak i ens disposavem a remar durant 9km les aigües del riu Noguera Ribagorçana fins al final del congost i parant al Pont de Seguer. La veritat és que el sol brillava i les aigües fresques i turqueses del riu animaven a jugar i esquitxar amb els rems. El trajecte no es feia dur i la bellesa de les parets de metres i metres d’alçada et convidaven a sentir-te el protagonista d’un capítol de Catalunya Experience. 

Amb els braços tremolant i les cames fresques deixavem el kayak i començavem la nostra ruta a peu pel Congost en sí. Travesses el pont que uneix la part Aragonesa amb la Part Catalana i fas i desfàs el camí de ferradura amb miradors constants a murs infranquejables i aigües transparents. En alguns punts ens adonem que haurien de començar a limitar l’aforament al Congost ja que ens dona més la sensació que estem baixant les rambles que caminant per aquest entorn natural tant increíble.

Tornem al pont i  som conscients que el camí ha de continuar. Després d’agafar forces amb un dinar que ens ha preparat la Montse, pugem pugem per tornar al punt d’inici a l’embassament de Canelles i baixem per les vertiginoses escales de Montfalcó, ja a la part Aragonesa… a les escales en prou feines t’hi cap el peu i mirar a l’horitzó és la millor opció i notes com el “yuyu” t’envaeix en veure que estan totalment suspeses al penya-segat i que sota teu hi ha un buit important. Hi ha dos trams d’escales i no podría decidir quin dels dos és pitjor. És una experiencia però la calor apreta fort i ens queden encara hores per arribar al final de la travessa. Del final de les escales al Refugi de Montfalcó i d’allà per la pista forestal a l’embarcador on agafariem el vaixell de tornada a la base náutica que ens duria al cotxe no hi ha massa encant, només pujada, desnivell, calor i, per sort, una Font que apareix 10 minuts abans de l’avituallament al Refugi on pagariem la Coca Cola com el vi més car del món… Ara que hem fet els 14km de caminada, crec que seria ideal fer una modificació de la ruta i:

  1. Baixar les escales de Montfalcó (els dos trams) i d’allà que et recollis una barqueta o amb un kayak tornar al punt d’inici (i estalviar-nos així l’hora / hora i mitja fins a l’embarcador)
  2. Poder fer el recorregut a la inversa: caminar primer i des del pont del Seguer tornar en kayak per poder fer passar la calor posant-nos en remull a cantó i cantó del riu

A les 17:30 i amb el temps just, agafem la barca que ens fa arribar de nou a l’aparcament de Corça on agafem el cotxe i les ganes d’habitació i dutxa. Mig morts i amb alguna butllofeta als peus anem a sopar a Casa Xalet i anem a dormir nerviosos per fer l’activitat més emocionant del cap de setmana.

És diumenge I diumenge toca Parapent! Ens llevem amb nervis a la panxa i posem rumb a Cal Marciarol, on ens espera el nostre parapent. Som totalment principiants i ens equipem amb una bona maniga llarga, bambes de trekking I pantalons llargs per enfilar 20 minuts cap al punt d’enlairament. No les tinc totes per saltar I ens equipen  amb casc, mascareta i l’acomplament al monitor de parapent fins que ens diuen: corre pel pla i segueix corrent encara que estiguis volant ja a l’aire…. I així és, la impressió i els nervis se’n van quan realment t’adones que no tens en cap moment la sensació de llençar-te al buit i que simplement tens la possibilitat de disfrutar d’un vol plàcid deixan-te portar pels corrents d’aire i les belles muntanyes de la Serra del Montsec. La vista et permet apreciar Camarassa, el començament del Congost, altres parapents i al fons la silueta encalitjada de les muntanyes de Montserrat! Durant 20 minuts fas realitat el somni de molts de nosaltres que en algun moment de les nostres vides hem pensat en lo xulo que seria ser ocells! A vista d’ocell avistem el camp d’aterratge i amb la panxa una mica remoguda (i amb una biodramina al cos) fem un aterratge perfecte per posar fi a precisament, un cap de setmana de deu!

PD. Les activitats de parapent les vam contractar amb Àger Parapent (tot i que a Cal Marciarol també hi ha altres empreses operant com Entre Núvols). El meu instructor era molt simpàtic i m’explicava cosetes, mentre l’experiència d’en Ferran amb l’instructor va ser totalment diferent, ja que no es comunicava per res. Les activitats de Kayak les vam contractar amb Montsec Activa, tot i que hi ha altres empreses a la zona com Ager Aventura’t, Zenit Aventura, …

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *