Miyajima – Hiroshima – Osaka, 30 Juliol 2014 (dia 9)
Què hi ha millor que començar el dia amb la suada del segle? Se’ns van enganxar els llençols i el primer que vam fer va ser comprovar que la tori de Miyajima seguia al seu lloc, flotant en un mar en calma. Tocava pujar a la muntanya més alta de l’illa i des del mirador veure totes les illes del mar interior. Pujant amb el telefèric, sobrevolant boscos frondosos ja es començava a entreveure el paisatge. No va ser fins que vam arribar a dalt que vam ser conscients que l’últim km fins al cim serà duríssim. El sol picava amb força (i la pujada també)… Suant la cansalada vam arribar al mirador, vermells com tomàquets, des de dalt teníem una panoràmica de 360ºC que no vam acabar d’assaborir degut a la calor infumable. Vam tirar fins a Hiroshima perquè se’ns posés la pell de gallina, al veure la A-bomb Dome, el museu de la pau i llegar mil històries esgarrifoses, et venien ganes de cridar amb veu alta: Com pot ser que la humanitat siguem així?
Amb els pèls de punta i arrossegant encara la calor del matí vam seguir fins Osaka, on dormíem. Vam aprofitar per gaudir una vegada més de l’amabilitat japonesa, així com passejar per Dotombori Street! El carrer de la “festa”, les prostitutes i els ninotets extravagants a les façanes per excel·lència d’Osaka abans de sopar de forma peculiar! Va manar a un restaurant o només hi havia locals i amb una canyeta de pescar aconseguies el teu peix… com a bons guiris que som… se’ns van resistir i vam optar per menjar de menú! Després d’uns quants dies per Japó encara tinc una pregunta que no em deixa dormir. Perquè carai les noies van amb mitges o mitjons de mitja a 40ºC si van amb sandàlies??? Amb aquest tipus de preguntes i desitjant després de les experiències impactant d’avui que s’acabin les injustícies i les guerres i que, per fi puguem gaudir de la utopia de tenir pau al món, me’n vaig a dormir!
