Koyasan – Miyajima, 29 Juliol 2014 (dia 8)
Dormir sense massa aliment a l’estómac i sobre un fotón no ens proba. Ara mateix acabem d’arribar a lhotel de Miyajima (21:00) i no tenim esma per la nostra tercera experiencia a un onsen. Ha estat un dia dur i cansat i és que el despertador ha sonat molt d’hora per compartir amb els monjos budistes la seva meditació matutina. Amb lleganyes als ulls hem escoltat durant una bona estona càntics i mantres de tres monjos a la sala del temple rservada a això. El fet que només n’hi haguéssin tres ens ha decepcionat i hem enfilat ràpid camí al cementiri tètric de nit i fresquet de dia. Ara ja sabem què signifiquen les escultures Jizo (els hi posen Barret i pitet per protegir els nens que han mort i sol ser vermell perquè és el color que espanta el dimoni); et mires cada tomba amb una mica més de respecte.
On time hem anat empalmant trens fins arribar a Miyajima treient-ne com a conclusió que a tot Japó hi ha un uniforme official d’anar a la feina: pantaló negre i camisa màniga curta blanca, o amb ratlles pels més agosarats i caçatendències!!! El primer que arribes quan arribes amb el ferri a Miyajima és la Tori, la porta flotant vermella, d’on els “plebeus” havien d epassar-hi per sota en vaixell abans de posar un peu a l’illa. No podiem deixar de tirar-hi fotos i ens hem esperat fins a presenciar una magnifica posta de sol amb la tori, les muntanyes i el réflex del sol al mar. Tenim fotos de totes mides i colors, només ens falta que dmeà al matí l’hagin posat a punt amb la marea alta i d edia i…. reitero que Japó, és un món apart!
