Mt. Fuji, 31 Juliol 2014 (dia 10)
Les coses passen per alguna raó i, a vegades, fins que no ho veus en perspectiva no ho entens. Tot i aixecar-nos extremadament d’hora i marxar d’Osaka amb un dels primers trens direcció Mont Fuji… ens vam equivocar de tren! Després de l’odissea de recórrer mig Japó en un matí Vam arribar a l’estació i tot i començar a caminar amb 2 hores de retard, no tenir suficient aigua per la pujada i començar amb l’adrenalina i nervis a flor de pell, vam arribar, per impossible que semblés al punt de partida sobre les 4 de la tarda, no sense patir una bona estona per si plovia a bots i a barrals.
Començant il·lusionats sabíem que seria un trekking dur i entre glop d’aigua i glop d’aquarius es feia més amena la pujada. Pujant com cabretes pels camins, escales de metres d’alçada, rocs, vam arriba en 4,5hores a la 8.5 estació on ens esperava el que podríem dir-ne un refugi de muntanya (allà n’hi diuen hotel) amb l’arròs al curry més deliciós que hem menjat mai. Tocava treure’s les sabates, posar-se dins el sac i, començar a suar la gota gorda, ja que “dormir” en una habitació amb lliteres i japonesos dormint (i roncant) a les 8 de la nit no acaba a estar fet per nosaltres… De totes maneres, la decisió de pujar fins tan amunt va ser l’encertada, ja que aquesta nit només podíem somiar amb l’hora i mitja que ens separava del cim… i és que després de 4h de pujada, 1.5hores més no són res!!!
Pròxim objectiu: 3.776m – Mont Fuji!!!