Mt. Fuji – Tokyo, 01 Agost 2014 (dia 11)
2:30 de la matinada. No sona l’alarma ni fa falta, no hem pogut dormir massa bé i, a més a més, les 20 persones restants de l’habitació fan un xivarri de mil dimonis… Totes menys una.. que és la que ronca!
Ens hem equipat amb roba d’abric i a les 3 hem començat a pujar, amb una filera que resseguia la muntanya de frontals. A cada dues cantonades paràvem a baixar pulsacions perquè durant la pujada adelentavem a grups, marejats i encantats! Després de prendre’ns un gel de glucosa pura ens hem posat les piles i, en un tres i no res ens hem trobat a prop del cim, amb el sol començant a treure el cap per l’horitzó, sobre els llacs i la vall dels voltants. A la vista magnifica li sobraven tres “municipals” guiant el trànsit cap a dalt el cim i és que equipats amb xaleco reflectant i altaveu t’avisaven de quan et quedava per ser més aprop del cel. A les 4:40 arribàvem a dalt i ens quedàvem fascinats pel cràter del volcà, les restes de neu que encara hi havia i la quantitat de gent! Després de fer les fotos de rigor i de corroborar lo exagerats que són els japonesos que van equipats com si pugessin a l’Everest i que cada tres passes inhalen oxigen… la veritat és que n’hi ha per llogar-hi cadires, però tocava baixar. Tres hores de tensió continua a les cuixes, cames, bessons, turmells i genolls per no relliscar més del compte i aparèixer a la 5ª estació abans del que tocaria! Després de 3h i completament morts, hem pogut agafar el bus de tornada a Tokyo!
Un cop a Tokyo i, instal·lats a l’hotel hem decidit provar Akihabara, el barri de l’electrònica i “l’anime” més espectacular del món. De botiga de figuretes manga a sales de joc, grans magatzem i uns cafès molt peculiars amb senyoretes vestides de serventes pel carrer que et decoren les begudes i postres amb dibuixats, juguen amb tu, et canten, …
Repte del viatge: Superat amb èxit!