Perigord (Maig 2017)

Tenir tres dies seguits de festa ens serveixen per seguir descobrint regions de França. Feia dies que voliem fer una visita als pobles medievals que voregen el riu Dordogne i creen la zona del Perigord i la millor manera de fer-ho és disfrutant de la primavera francesa:

Fem quilòmetres i quilòmetres amb el cotxe vermell i arribem després de 6 hores i mitja al poble de Limeuil. Des de que deixem l’autopista comencem a passar per carreteretes secundàries envoltades de casetes de pedra, finestres de colors pastel i teulades punxegudes i comencem a divisar algun que altre castell i és que a la regió del Perigord n’hi ha més de 1001!

Limeuil és el poble on s’uneixen dos rius: el Dordogne i el Vezere i casa nostres s’anomena “La Rolandie Haute”, una casa a les afores del poble on les finestres blaves contrasten amb el verd de la immensitat dels camps amb tres taques marrons en forma de cavalls. L’habitació és preciosa i s’està divinament estirat a la tombona del costat de la piscina encara tancada. En Ferran no es troba bé i preferim fer bondat i poder començar l’endemà amb energia, ja que seria un pecat venir a la terra del foie i no poder ni fer-ne un tastet…

L’endemà al matí ens llevem d’hora i encara amb en Ferran malaltó tirem cap al poble de Beynac. El poble s’enfila cap a la muntanya on les casetes es camuflen amb la pedra i les vistes comencen a mostrar-nos paisatges de riu i més castells. Decidim entrar al castell del poble veí de Castenlaud. Ja des de lluny es veuen les torres i les banderes onejant al vent. Sembla que no hagi passat el temps i que encara podem trobar-nos entre els carrers i passadissos templers, cavallers i damiseles. El castell està impecable i com que el temps no és el millor que hem trobat no hi ha massa turistes i podem gaudir de les vistes de la Vall de la Dordogne pràcticament sols.

Veiem ja al riu alguna canoa navegant i les gabarres que més tard agafarem per veure la perspectiva des de l’aigua. Anem del bonic poble de Castelnaud a veure el castell de Lacoste (tancat), el de Fayrac (privat i majestuós) i el de Mirabel i posem camí cap al poble de La Roque-Gageac. Es un poble amb cases idèntiques de porticons vermells vorejant el riu. Amb un castell i una església románica del s. XIII i un embarcador on podem agafar per 9.5€ la visita amb les gabarres Norbert que per sorpresa nostre ofereixen la possibilitat de tenir l’audioguia en català. Després de 55 minuts navegant i poder veure els paisatges des del riu seguim cap a Domme i ens quedem sitiats al cotxe esperant que pari el Diluvi Universal. Domme consta d’un carrer peatonal amb més cases medievals i pluja, molta pluja…. Acabem el dia amb una visita a Sarlat; el poble més gran de la zona amb l’escultura típica de les oques de la zona i una petita degustació de Foie de producció local. El poble és molt bonic, pero no està a l’altura dels pobles de tres casetes que hem anat deixant enrere. Per sopar tornem a casa, tornem a Limeuil, sopem al restaurant “Au Bon Accueil” i degustem el primer FOIE amb totes les lletes i amb majuscules… Tatin de Foie que està realment per sucar-hi pa. Ens quedem amb les ganes de sopar a la terrassa amb el sostre i la olor de la Jacaranda però estem cansats, estem xops i fa fred i preferim la tauleta del costat de la llar de foc.

El dia s’aixeca tal i com ha anat a dormir… amb pluja! Després d’esmorzar un bon croissant francès, sembla que surt una ullada de sol i posem la directa a Belvès, un poble amb una coberta d’un mercat medieval del segle XV i molt semblant a la resta i finalment decidim acabar el nostre road trip amb una visita a Rocamadour. Un poble-santuari-castell literalment incrustat a la muntaya!

À bientot Perigord!

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *