Tenir tres dies seguits de festa ens serveixen per seguir descobrint regions de França. Feia dies que voliem fer una visita als pobles medievals que voregen el riu Dordogne i creen la zona del Perigord i la millor manera de fer-ho és disfrutant de la primavera francesa:
Fem quilòmetres i quilòmetres amb el cotxe vermell i arribem després de 6 hores i mitja al poble de Limeuil. Des de que deixem l’autopista comencem a passar per carreteretes secundàries envoltades de casetes de pedra, finestres de colors pastel i teulades punxegudes i comencem a divisar algun que altre castell i és que a la regió del Perigord n’hi ha més de 1001!
Limeuil és el poble on s’uneixen dos rius: el Dordogne i el Vezere i casa nostres s’anomena “La Rolandie Haute”, una casa a les afores del poble on les finestres blaves contrasten amb el verd de la immensitat dels camps amb tres taques marrons en forma de cavalls. L’habitació és preciosa i s’està divinament estirat a la tombona del costat de la piscina encara tancada. En Ferran no es troba bé i preferim fer bondat i poder començar l’endemà amb energia, ja que seria un pecat venir a la terra del foie i no poder ni fer-ne un tastet…
L’endemà al matí ens llevem d’hora i encara amb en Ferran malaltó tirem cap al poble de Beynac. El poble s’enfila cap a la muntanya on les casetes es camuflen amb la pedra i les vistes comencen a mostrar-nos paisatges de riu i més castells. Decidim entrar al castell del poble veí de Castenlaud. Ja des de lluny es veuen les torres i les banderes onejant al vent. Sembla que no hagi passat el temps i que encara podem trobar-nos entre els carrers i passadissos templers, cavallers i damiseles. El castell està impecable i com que el temps no és el millor que hem trobat no hi ha massa turistes i podem gaudir de les vistes de la Vall de la Dordogne pràcticament sols.
Veiem ja al riu alguna canoa navegant i les gabarres que més tard agafarem per veure la perspectiva des de l’aigua. Anem del bonic poble de Castelnaud a veure el castell de Lacoste (tancat), el de Fayrac (privat i majestuós) i el de Mirabel i posem camí cap al poble de La Roque-Gageac. Es un poble amb cases idèntiques de porticons vermells vorejant el riu. Amb un castell i una església románica del s. XIII i un embarcador on podem agafar per 9.5€ la visita amb les gabarres Norbert que per sorpresa nostre ofereixen la possibilitat de tenir l’audioguia en català. Després de 55 minuts navegant i poder veure els paisatges des del riu seguim cap a Domme i ens quedem sitiats al cotxe esperant que pari el Diluvi Universal. Domme consta d’un carrer peatonal amb més cases medievals i pluja, molta pluja…. Acabem el dia amb una visita a Sarlat; el poble més gran de la zona amb l’escultura típica de les oques de la zona i una petita degustació de Foie de producció local. El poble és molt bonic, pero no està a l’altura dels pobles de tres casetes que hem anat deixant enrere. Per sopar tornem a casa, tornem a Limeuil, sopem al restaurant “Au Bon Accueil” i degustem el primer FOIE amb totes les lletes i amb majuscules… Tatin de Foie que està realment per sucar-hi pa. Ens quedem amb les ganes de sopar a la terrassa amb el sostre i la olor de la Jacaranda però estem cansats, estem xops i fa fred i preferim la tauleta del costat de la llar de foc.
El dia s’aixeca tal i com ha anat a dormir… amb pluja! Després d’esmorzar un bon croissant francès, sembla que surt una ullada de sol i posem la directa a Belvès, un poble amb una coberta d’un mercat medieval del segle XV i molt semblant a la resta i finalment decidim acabar el nostre road trip amb una visita a Rocamadour. Un poble-santuari-castell literalment incrustat a la muntaya!
À bientot Perigord!