Krk, Plitvice
Com que no tenim massa temps i tenim ganes de gaudir de la Croàcia illenca decidim posar rumb a l’única illa on no s’accedeix amb ferry i hi ha un pont que la connecta amb la “mainland”. Krk és una illa no massa coneguda (si per alemanys i polacs) aquí i on el pare d’en Ferran hi va fer de les seves quan era jove. Una illa gran i ben connectada envoltada d’aigües transparents i turqueses. Fa calor i decidim fer dia de platja, tot i que hi ha platges increïbles, aquestes no són fàcilment accessibles si vas amb un bebè (a algunes només s’accedeix amb vaixell) i posem rumb a Baska (una platja urbana massa concorreguda). Es respira ambient estiuenc i fa olor de crema solar i per aquesta raó no hi ha ni un metre quadrat lliure a la sorra. Decidim treure el dron a passejar pujant al Castell de Baska i gaudir d’unes vistes privilegiades mirant el mar. De Baska seguim fins a Krk, la capital, una ciutat molt pintoresca que podria sortir tranquil·lament a un capítol de “Joc de Trons” envoltada d’història i mar. Aparquem a un carrer paral·lel de l’aparcament de pagament que hi ha al costat de la platja XXXX i gaudim mentre ens banyem del primer pla de les muralles de la ciutat que després recorrerem a peu. Ens encantem una mica i se’ns fa tard per arribar al següent destí i decidim seguir la ruta per l’illa sense cap més stop & go i d’aquesta manera començar a enfilar les hores que ens queden per arribar a RadovikaXXX el nostre centre d’operacions per descobrir Plitvice. Ens sorprèn molt la carretera per arribar allà i és que resulta que està fora de qualsevol circuit turístic, s’hi ha d’anar expressament i bàsicament no queda a prop de cap altre punt d’interès. Passem entre pobles de 3 cases de camperols, edificis destruïts i jardins amb gallines en llibertat. A la carretera gairebé no es poden creuar dos cotxes i ens sentim com si haguéssim agafat una màquina del temps i haguéssim tornat als temps on la guerra, no fa tants anys, hi era la protagonista principal.Després de serpentejar carreteres i fer 50km en 1 hora arribem al destí, sopem a un restaurant molt recomanable al costat de l’hotel (El DjenjaXXXX) i agafem forces per carregar en Nil a la motxilla l’endemà i començar a caminar.Ens sorprèn molt a mesura que ens apropem a Plitvice les fileres d’homes que caminen sense parar pel voral de la carretera, semblen pakistanesos i més tard llegim que aquelles contrades són una ruta migrant molt popular. Aquests homes passen mesos caminant des dels seus països a la porta d’entrada a Europa i un cop a Croàcia faran el que calgui per, en un futur, ser ciutadà de la Unió.
Nota: degut a la popularitat del parc nacional l’afluència de gent és cada cop major. Hi ha teòricament un cupo d’entrades per dia, nosaltres no ho sabíem i ens vam aixecar ben d’hora per poder entrar a un slot específic. Recomanem reservar entrada online per avançat. Nosaltres vam entrar a l’slot de 8 a 9 i ja vam haver d’esperar més d’1 hora per agafar un vaixell per creuar als llacs superiors.