Porec, Rovinj, Rijeka
Els check outs a Croàcia són a les 10 del matí i tot i que el despertador Nil zona entre 7 i 8 costa molt posar-nos en marxa, nets, menjats i amb el cotxe carregat. Aquest matí visitem Porec, deixem el cotxe al pàrquing de l’entrada i amb el cotxet no tot terreny enfilem el carrer principal de la ciutat. El poble ens sembla molt bonic, amb molt ambient, botigues de platja i souvenirs, gelateries i restaurants que conviden a quedar-s’hi de nit per poder-ne gaudir. Tots aquests poblets fan com una península i tenen diferents perspectives del mar. Nosaltres decidim anar fins la punta del poble, on hi ha alguna resta romana i d’allà a la Cocteleria peschiera, on a part d’haver-hi un golf per tirar boles al mar, hi ha el famós cor d’on s’obté la perspectiva perfecte i més fotogènica de l’indret!
Seguim xino xano amb el cotxe cap a Rovinj, el poble més bonic dels que hem vist fins ara i apte únicament per motxilles de porteig. Som uns inconscients i deixem el cotxe a l’aparcament de l’exterior (tots els poblets segueixen el mateix patró de pobles peatonals) i amb la motxilla i el cotxet visitem el poble. Dinem a la Pizzeria da Sergio unes pizzes tamany XXL i ens adonem que Rovinj és un poble amb molt d’encant. Carrers drets i empedrats, cases de colors pastel, pujades i baixades, quadres adornant cada paret I botigues d’art, ceràmica, pintura I gelateries!
Pugem suant i amb el cotxet plegat a l’ombro fins dalt l’església per gaudir de les vistes 360 des d’allà. Ens adonem que estem rodejats d’aigua i que cap a l’esquerra hi ha un port Esportiu d’allò més gran. Suats decidim fem camí cap aquest cantó per gaudir de la millor panoràmica de la ciutat i és que creiem que és un magnífic viewpoint de Rovinj, barquetes de pescadors, el mar que fa pampallugues amb els rajos de sol, un passeig amb para-sols, les parets de coloraines, els porticons mig oberts i a dalt el majestuós campanar punxegut.
Ens emportem les instantànies del viatge i marxem contents cap a Rijeka (volíem parar a Pula, poble interessant per un bon amfiteatre romà i a Bale, un poble més de muntanya, però amb en Nil decidim fer directament camí cap al nostre següent camp base). Creuem una carretera de muntanya on la pluja fa que baixi la temperatura 10 graus de cop i arribem a Rijeka passant per Opatija i les costes amb vistes a les primeres illes croates del viatge.
Agafem forces perquè demà provarem la temperatura de les aigües adriàtiques!