Plitvice, Ljubljana
Acollonits per si no trobaríem entrada tot i haver conduït fins al cul del mismissim món ens aixequem d’hora i decidim posar el polito mode sport per aparcar i comprar l’entrada. L’aparcament de l’entrada 1 (és el que ens serveix per fer la ruta C???) encara té places disponibles i creuem la carretera fins a taquilla. En Nil ja va com un rei a la motxilla on hi passarà les properes gairebé 5hores i només entrar al parc ens adonem que ja hem fet tard… hi ha moooolta gent, tot i que el paisatge és encantador. Es veu que aquest paratge natural va quedar totalment amagat durant anys, ja que s’hi amagava part de les milícies i només tancar els ulls, no ens podem ni imaginar tot el que han viscut aquestes cascades i muntanyes fa uns 40 anys. La imatge dels del primer mirador és totalment instagramejable i és la foto exacte que et vé al cap quan penses en Plitvice. Aigües turqueses, muntanyes verdes i frondoses i cascades un pèl més seques del que estem acostumats degut a l’època de l’any que ens trobem. Comencem la ruta que ens farà fer uns 8km i seguim les passarel·les fins a creuar literalment per sobre les aigües i veure la cascada més alta de Croàcia (Europa??) que degut a la sequera és un fil més aviat petit d’aigua. Seguim contemplant paratges naturals d’una bellesa extrema i en Nil s’adorm com un campió entre tanta pau. Les cascades segueixen i fem cua per agafar el vaixell que ens durà als llacs superiors. Tot i que menys massificats crec que els inferiors ens agraden més que els superiors i venir a una època diferent de l’any garantitzaria que absolutament totes les cascades estiguessin al seu màxim esplendor. En Nil juga amb la gespa i gaudeix creuant el llac amb el vaixell, mira a banda i banda tota la paleta de colors que va des d’aigües transparents (pots apreciar fàcilment tot el que hi ha dins l’aigua fins uns quants metres), a molsa frondosa, als colors vius de les flors i al soroll eixordador de les mil cascades. Per tornar agafem un autobús elèctric que ens torna al punt de partida on tocarà agafar el cotxe i posar rumb al país objectiu del viatge! Notem una gran diferencia entre la costa croata i l’interior, un estil i nivell de vida totalment diferents, del món avançat al món totalment rural, del segle XXI als anys 70 0 80… això s’agreuja només passar la frontera amb Eslovènia. El canvi de percepció és increïble, i és que Eslovènia ens sembla un país d’allò més avançat. Tot és verd, mires a l’horitzó i el paisatge es composa de camps verds, muntanyes, arbres fins on t’arriba la vista i pobles encapçalats per un campanar punxegut i teulades de color ataronjat. Uaaau! Cada km per l’autopista ens deixa fascinats i arribem a Ljubljana entre pocs cotxes, calma i envoltats un altre cop de verd i una tranquil·litat impròpia de les grans capitals europees.