Piran, Porec
Comença l’aventura i és que no és el mateix viatjar dos que tres…. L’estrès de saber què posar a la maleta d’en Nil, de saber si ens posaran problemes de sobrepès o amb els polvos de la llet ens fa dormir poc i malament. Agafem el Vueling molt d’hora i ens plantem al mostrador de facturació per famílies on l’agilitat és digne d’admirar amb el cotxet (que no facturem: el secret és dir que és com un yoyo), una maleta de 10kg que facturem de forma gratuïta, una bossa de 5kg per en Nil, dues motxilles i el dron. És important mirar bé la política d’equipatge de les aerolinies quan viatges amb nadons ja que normalment pots portar molt més del que ens imaginem!
Amb en Nil en braços pugem al seu primer avió i tot i les reticències inicials juga amb els spinners i s’adorm tranquil·lament fins el moment d’aterrar. El copilot té un detall xulíssim amb en Nil i li entrega un diploma del seu primer vol.
Aterrem a Bologna, lloguem el cotxe a Goldcar (amb algun incident – a Itàlia les targetes de crèdit sense numeració o amb numeració sense relleu no funcionen per llogar un cotxe, pel que hem de fer mans i mànigues per canviar el titular de la reserva i així poder gaudir del nostre mitjà de transport pels propers 7 dies) un super Polo de color blau i una cadireta pel peque que sembla més de platja que de cotxe amb tots els estàndards de protecció. Tot i que ens donen un protector decidim posar-hi un llençolet de cotó perquè en Nil sui una mica menys.
Carretera i manta enfilem cap a Eslovènia, parem a dinar a un poble diminut i poc pintoresc del Veneto italià i comprem l’autopista pass just a la frontera amb Eslovènia. Un passi per poder fer servir les autopistes del país durant 7, 15, 30 dies o tot l’any. El de 7 dies és obligatori i costa 16€, però també hem de dir que ningú ens va demanar el comprovant. Després de 3 hores i poc ens plantem a Piran, un poble amb campanar venecià que mira imponent al mar. Deixem el cotxe a un aparcament de les afores i agafem el transfer al centre de la ciutat. El primer que ens sorprèn és la calor infernal que fa, el segon és que les platges no existeixen, la gent té plataformes de ciment i roques com a platja, deixant enrere la imatge paradisíaca de qualsevol lloc del mediterrani. Les aigües transparents de l’adriàtic brillen amb el sol potent de la tarda i ens conviden a tastar-ne la temperatura. Piran ens agrada i comencem també a ser conscients que els carrers empedrats i el nostre cotxet de ciutat cosmopolita no seran massa amics… Les millors vistes del poble són des de les muralles (tenen un cost de 3€ i no són aptes per cotxets) i perdre’s pels carrers de la ciutat menjant un gelat (els eslovens i croats són fans incondicionals dels gelats) és el millor que podríem fer en una tarda d’agost.
Seguim fent camí creuant una altra frontera i arribem a Porec a un allotjament als afores on fem jugar una mica en Nil perquè pugui agafar el son en un llit i un país que no és el seu.
6 mesos i recórrer en 24hores 4 països no pinta malament, no? A en Nil li espera un futur viatger prometedor!