Budapest (Març’19)

En aquesta vida tot és qüestió d’expectatives i aquest viatge a Budapest no n’ha estat una excepció.

Un matí de dissabte vam despertar-nos amb ganes de visitar una de les ciutats d’Europa que ens faltava tenir al radar i des de el llit vam comprar vols per visitar “La Perla del Danubi”. No sabíem què ens hi trobaríem més enllà d’un riu enorme, un parlament que hem vist a les pel·lícules i segons ens havien comentat alguns edificis en ruïnes.

En arribar la primera sorpresa va ser que vam arribar un dia de festa nacional i és que cada 15 de Març es commemora la revolta de 1848. L’autobús ens deixava una mica més lluny del que ens havíem esperat i començava a ploure, però amb il·lusió vam arribar davant la porta destartalada on suposadament hi havia el nostre allotjament. L’allotjament estava al bell mig del barri jueu (o VII district) i la música i l’ambient ressonaven al carrer. Dob Twenty Residence té tres habitacions, una cuina comuna i un amfitrió que t’explica en detall les recomanacions i punts d’interès de la ciutat.

Sortim a sopar gaudint del bullici del divendres a la nit a un restaurant de menjar hongarès anomenat Getto Gulyás per degustar un bon vi blanc del país, un “”Hortobagyi Palacsinta” o una crèpe amb carn a l’interior i una salseta per sucar-hi pa i un parell de plats de “Paprikash” que combinaven carn amb una pasta peculiar. No ens esperem llocs de moda ni tant restaurants per triar i sorpresos intentem entrar a un dels ruin bars més famosos de la ciutat el Szimpla Kert. El concepte ruin bar no és més que un local que cau a trossos amb decoració de peces reciclades i de lo més estrambòtiques però aquesta nit no podrem gaudir-ne ja que hi ha una cua infernal per entrar, resulta que Hongria és sinònim de festa!

Abans d’anar a dormir ens atrauen les llumetes d’un passadís que tenim al costat de l’hotel el “Gozsdu Udvar”, un bulevard ple de gom a gom i amb bars a banda i banda per escollir.

El dia següent ens llevem ben d’hora ben d’hora i esmorzem brioxeria a l’”À table” per dirigir-nos amb un coet al cul cap a la visita al parlament. No plou, encara, però fa un fred que pela… Entrem al parlament vestits amb un jersei groc i podem comprovar que la majestuositat de l’edifici no només es troba al seu exterior. Després de l’hora aproximada que estem dins l’edifici avistem el Danubi per passejar per la seva riba i parar-nos al costat de l’escultura de les sabates al costat del riu. Seguim cap al Pont de les Cadenes i travessem cap al costat de Buda on pugem xino xano cap al Castell i admirem les vistes privilegiades al Parlament des del Panoramic Cafè del Fishermen bastion on intentem entrar en calor amb una xocolata calenta i un te. No aconseguim treure’ns el fred de sobre i seguim caminant per Buda fins que tornem a travessar el pont arribant a la conclusió que he begut més te avui que en tota la meva vida… el que fa pelar-se de fred!

El dia avança i seguim vorejant el riu fins a arribar a l’alçada del Pont de la Llibertat on entrem in extremis al Mercat Central ja que tanquen a les 15:00 i nosaltres entrem per la porta del darrere a les 15:05… no ens serveix de massa ja que totes les paradetes estan ja tancant i morts de gana busquem una alternativa per dinar, un restaurant on no parlen pràcticament ni anglès que es deia “Pipa Etterem”. El pollastre no està gens malament tot i que la ciutat fa una inusual olor de menjar permanent! Amb la panxa plena enfilem el carrer peatonal fins el Budapest Eye, la nòria que està ubicada a ple centre i seguim camí a l’hotel per fer una merescuda migdiada ja que la nit promet.

Sortim escopetejats per ara sí entrar al Szimpla Kert, el que havíem llegit se’ns queda curt és un lloc realment kisch i peculiar i ens serveix per fer temps ja que havíem reservat el creuer pel Danubi a les 21:00. És fosc i la temperatura baixa més però nosaltres decidim pujar a coberta i admirar la imponència dels edificis il·luminats sense vidre pel mig…. El parlament treu totalment l’alè i sembla un autèntic decorat entre la negra nit. Després de caminar 26km sopem menjar Kosher al Mazel Tov, un restaurant al mig d’un jardí vertical i desitgem posar-nos en horitzontal per dormir com angelets.

Els rajos de sol ens desperten i és que avui estan previstos 10 graus de temperatura més que ahir i un sol de justícia. Recuperem les samarretes màniga curta i anem a agafar forces amb un brunch al Cirkusz amb uns ous benedict que ens recorden a la nostra lluna de mel. Passegem per la Sinagoga (la segona més gran del món) i seguim cap a l’Església de Sant Esteve i els carrers de més luxe per admirar l’Opera en bastides i caminar fins a la Plaça dels Herois fins arribar al parc de la ciutat i decidir fer servir les tovalloles que portàvem a la motxilla per tombar-nos a la gespa i no per anar al balneari. Com que no podem parar quiets i el sol pica tornem amb metro a la nostra zona i fem un aperol spirtz amb el seu antipasti per recordar les arrels mediterrànies que tenim i que tant ens agraden.

Budapest ens ha enamorat, no sabíem què hi trobaríem però no ens esperàvem tanta vida, tanta oferta de bars i restaurants, tants llocs xulos i sobretot disfrutar tant junts.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *