Can Tho
El despertador ha sonat a les 5 del matí… coi de vietnamites, que d’hora es lleven! El delta del Mekong ens ha deixat molt bon sabor de boca, la gent, les vistes, el sol que gràcies a déu no a parat de brillar!
Ens ha vingut a buscar en Thei, un jovenet de 20 anys molt nerviós I atent amb unes ganes boges d’aprendre; hem aixat al moll I ens hem convertit en autèntics mariners del Mekong! Hem arribat al mercat flotant de Cao Rang amb el riu marró I haven’t vist barcasses de càrrega amb ulls pintats a davant… ens imaginavem que veuriem moltíssims vaixells I, tot I que es brutal, potser nomes n’hi havia un centenar. Els vaixells grans transporten fruita I verdure del camp I ho veuen en plan Mercabarna als vaixells més petit que ho porten als mercats o entre els petits canals on només hi arriben les barques de dimensions més reduïdes. Hi ha un movement que relaxa I cada barca porta enganat a un pal tots els productes que ven, realment es crea un entorn magic de «mercat setmanal» que val un imperi!
Hem seguir pel famós delta delMekons fins a un segon mercat flotant Phnom Deim, més petit, sense barques grosses… allà hem parat el motor I hem tirngut la sensació de ser una barquet amés, de quedar-nos atrapats entre la barca de les síndries I la de les «dragon fruit»! Contemplar els colors de la sortida de sol, del riu I veure com es barregen amb el color palla dels famosos gorros vietnamites és un gran spectacle! Sense cap dubte, un matí relaxant pels canals I sons del Mekong!
El millor d’anar a buscar el bus és descobrir que no vas en un bus normal, sino en un bus amb seients reclinables d’estil business dels avions» Hem aprofitat per dormer les hores de osn perdudes I arribar a Ho Chi Minh en 3:30h que se’ns han fet curtes… en arribar a l’estació hem esperat un shuttle bus I la sorpresa ha estat nostre quan ens han carregat en un autobus que habia acabat el servei I.. ens hem posat a recollir paquets per tots els districtes de Vietnam! Unahora més tard del previt ens ha deixat a 5min de l’hotel! Després de passer per alguns parquings de moto (n’hi ha a cada cantonada a l’aire lliure) hem pujat fins el pis 52 de la Bitrexco Tower… això si que és vida: un bon mojito a la mà, música en directe, vistes d’infart I un vaixell passejant pel riu.. quina pau! Quines vacances! Després de que en Ferri es fés el tossut I tingués ganes de repetir mojito, aquí estem, apunt d’anar a dormir a l’hotel del call sense sortida de Saigon, aquell on les parelletes van a festejar!
Good night Vietnam!