Ho Chi Minh
La passejada matutina a Ho Chi Minh ens ha fet adonar una vegada més lo bonica que és Barcelona! La ciutat no té massa per oferir, tenint en compte un riu brut, una humitat asfixiant i quatre monuments per visitar… La vida allà, en canvi és una altra cosa i és una ciutat dinámica i vibrant (igual que com vibren les milions de bocines de motos, cotxes, busos, bicicletes i camions), visitar el mercat de Ben Than i veure i viure l’aventura de crear els carrers és tota una experiencia! Si tanques els ulls i creues el carrer, ho faràs igual de bé o malament! A les rotondes tothom va per on vol i qui té preferencia és qui va a incorporar-se! Molt peculiar! Hem probat un nou mitjà de transport: el xe-om o moto-taxi! Ja ens veus a en Ferri i a mi en plan persecució amb un casc d’allò més higiènic de paquets en 2 motos diferents pels carrers de Saigón! Tan ens ha agradat que hem decidit repetir-ho a Can Tho! A en Ferran els altres motoristes el tocaven i el saludaven i gairebé me l’atropellen en un encreuament!
Des de les 4h de bus per arribar fins aquí cal destacar que el conductor era un autèntic Kamikaze, adelantant per on podía i fent sonar el pito ara sí, ara també! Hem vist, per fi, com les mamis motoritzades van a buscar els peques a l’escola i hem vist aigua per tot arreu… estem envoltats de riu i és que el Mekong es la seva font de vida! També ens ha semblat curiós els infinits bars on, en comptes de taules i cadires, hi havia hamaques… com els hi pot agradar tant viure gronxats entre 2 pals?!
Cal dir que la volteta nocturna de Can Tho ens ha fet adonar que la part del riu és bonica, plena de llumetes de Nadal que feien del passeig una zona coquetona i amb ambient. Els bancs que feien companyia a Ho Chi Minh estaven plens a vessar i als restaurants es respirava una xerrameca que ens ha fet convencer una vegada més que Saigón no és el centre ni del món ni de la vida en aquest país!
Demà 5:30 en peu! Mercats flotants a tope!