Siem Reap
Segona jornada amb els antics reis del gram imperi Khmer! Després d’aixecar-nos a les 7 del matí hem gaudit d’una jornada viatgera de super tuk-tuk de més de 40km (feu comptes de l’estona que hi hem tardat!)
En aquest primer temple que està on jesucrist va perdre l’espardenya ens ha regalat uns grabats a les parets impecables, molt ben conservats com si el temps no passés per ells. Entre explicació i explicació de guies i traductors improvitzats hem tirat cap a 3 temples més, passant per pobles autèntics i rurals amb tots els animals que et puguis imaginar passejant-se pels carrers i uns pilotets de sorra que feien servir per escalfar les olles. HEm pogut comprobar una vegada més l’habilitat que tenen en penjar una hamaca entre dos arbres, dos ganxos dins els super tuk tuks o a tot arreu on es proposin! La calor insoportable feia que als últims temples només hi busquéssin les ombres! Hem desxifrat també què era el líquid groc de dins les ampolles de plàstic i Jack Daniels: Gasolina!
En Ferran tornant de la visita feia uns cops de cap al tuk tuk supersònic que pensaba que es desnucaria, hem arribat a l’hotel Golden Temple Villa entre mil atencions i hem fet una migdiadeta a la zona chillout de lhotel esperant que fós hora d’anar a l’aeroport… l’avió, com de costum arriba tard… igualment… Vietnam, ja venim!!
Arribats a lhotel més morts que vius, dutxa revitalitzant i cap a fer un mós! Resulta que el nostre hotel de call sense sortida està pràcticament al costat del «barri motxiller» i hem començat a viure la realitat Ho Chi Minhiana! Motos, caos, gent i bars plens a reventar amb terrassetes de cadires de plàstic de nens petits on pots demanar el que et vingui de gust a la bbq… N’hem sortit ben perfumats amb una olor que es barrejava amb la d’uns venedors ambulants que venien una espècia de calamars deshidratats que cantaven com una «almeja»! La faceta d’en Ferri llepafils només ha fet que començar!
Demà ens espera esquivar milers de motos i visitar aquesta gran ciutat!