Siem Reap
Després d’arribar destrossats de les infinites hores de vol i d’anar a dormir més d’hora que les gallines ha aparegut el jet lag! Primer pensaba que era el nerviosismo de poder veure durant el dia següent la vuitena meravella del món, però resulta que tenir els ulls oberts com taronges a les 3 del matí no és només qüestió de nervis!
A les 8:30 hem agafat el tuk tuk remolc (perquè aquí els tuk tuks són diferents a tot arreu i són una moto de 125cc que no pasa dels 30km/h amb un remolc prou apanyat a darrere enganxat). En Mr. Thy ens ha portat durant tot el dia per temples, jungles, pel·lícules de Lara Croft i diluvis universals que es sentien arribar de 5minuts lluny!
Veure Angkor Wat és un somni fet realitat, és música pels ulls i pau interior (tot i la calor imperturbable, la humitat infinita i els grups de xino-japoneso-coreans pesats). Hem vorejat el fosar d’Angkor fent sessió de fotos (tenim els temples plasmats de tots costats) i és que realment anem a posar-nos poètics) és meravellós! Hem continuat amb en Mr. Thy i el nostre tuk tuk moón cap al temple de Tomb Rider on les arrels es mengen literalment les pedres, ruines i la historia. Per acabar el recorregut hem anat a Bayon, el temple de les 1000 cares i és que miris on miris, sempre hi ha un rostre que t’estarà vigilant… EnFerran insistia en que m’acabaria la tarjeta de la càmera amb aquell temple però és que cada racó era encara més bonic que l’anterior.
Hem deixat les 1000 cares per pujar a la muntanya més alta d’Angkor (400m) i veure la posta de sol… El que hem vist ha estat el diluvi universal! Quan hem arribat al cim hem sentit tronar i hem pogut pràcticament parlar amb la pluja! Miraves cap a l’esquerra i veies com les gotes s’acostaven si senties com la cortina d’aigua s’apropava colpejant cada fulla d’arbre proper… i en un tres i no res… el teniem damunt! Ens hem intentat aixuplogar darrere Vishnú però hem decidit armar-nos de valor i baixr de la «muntanyeta» molls com ànecs per veure i descubrir si el tuk tuk s’havia convertit o no en una barca inflable!
Després de muntar un «sisí» express a l’habitació hem anat a fer-nos el free massage… déu ni do… no sabia si maltractaven a en Ferri o li feien un massatge! Cal dir que n’ha sortit viu :)… Acabem de degustar un cocodril a la brasa que debía estar d’allò més musculat i que per fer baixar hem hagut de recorrer a 1 massatge express de 10 minuts de peus per 1$ cadascún… Una autèntica ganga!
Mr Thy! On ens portes demà?
PD: Gràcies en cambodjà es diu «aakon»