Comencem un dia que serà molt llarg, agafem forces a l’Alhabama Hills Café de Lone Pine amb vistes al Mont Whitney (la muntanya més alta d’Estats Units) i seguim conduint les 2 hores i mitja que ens separen de l’entrada a Yosemite per Tioga Road, a l’oest. Abans d’entrar fem la June Lake Loop a Mamooth Lakes I admirem un perfecte conjunt de llacs, muntanyes inacabables i verd de Prats i arbres, molt diferent al desert d’Arizona o a Death Valley. És dissabte i veiem com les platges dels llacs estan plenes de gom a gom i els vaixells « sucant los mares” en busca d’algo més de fresqueta. Entrem a Yosemite (important reservar amb antelació el permís per entrar el cotxe al parc de forma online i amb un cost de $2) amb temperatures d’uns 18 graus i admirem els Toulume Meadows i el verd infinit que a la primavera es deu convertir en un paisatge de somni, llum i color. Parem al centre de visitants i fem les primeres indagacions de què fer un dia al parc… ens subestimen i ens diuen que podem fer menys coses de les que finalment acabem fent.. tot i que acabem totalment rebentats!
Ens recomanen fer el trekking de Lembert Dome, un cim amb vistes impressionants a muntanyes enormes, també anar passejant pels Meadows fins a Parsons Lodge. No en fem cas i parem a Tenaya Lake per comprovar que l’aigua està més que freda i al mirador d’Olmsted Point, el nostre primer punt on admirem el famós Half Dome.
Seguim fent kilòmetres per la carretera 120 que està tancada a l’hivern envoltats de pins enormes i parem al primer trekking de la jornada.
Caminem 20 minuts de baixada per arribar a la primera sequoia, és enorme i imponent, i seguim la caminada per admirar la Toulumne Grove, una sequoia morta (entenem que per un llamp) amb un túnel excavat que permet passar-hi cotxes pel mig. Ens imaginàvem veure més sequoies al recorregut i esperem amb ànsies la visita de demà al Mariposa Grove i així veure la magnitud d’aquest arbres mil·lenaris més d’a prop! Tot el que Baixa, puja i durant 30 minuts (en total 2 milles aprox entre pujar i baixar) exercitem els quàdriceps per tornar al pàrquing a un bon ritme!
Veiem helicòpters dels bombers que remullen alguns dels focs que encara hi ha a Yosemite, i és que de tant en tant podem olorar aquesta pudor de socarrim de zones cremades. És una pena veure un paratge com aquest fent d’autèntic polvorí.
Seguim el trajecte fins a Yosemite Valley, el plat fort de la jornada i ens quedem embadalits contemplant El Capitàn, la muntanya d’escalada més famosa del món. Busquem escaladors, però és tot tant imponent que només veiem roca ferma davant els nostres ulls. El recorregut per Yosemite Valley es « One Way Only » I fem la ruta circular parant als pocs pàrquings improvisats habilitats per fer les fotos I tenir les vistes de rigor de cada punt de la grandiositat del parc ! Hi ha un shuttle bus que et porta dels pàrquings grans habilitats fins als diferents punts d’inicis de trekkings. Com que Bridalveil fall i Low i Upper Yosemite Falls estan totalment seques, ens recomanen anar a Vernal Falls; així que Coca Cola en Vena deixem el cotxe al parking de Curry Village, agafem el shuttle fins a Happy Isles i comencem un altre cop un ascens pel bosc. Ens acompanya un riu, esquirols (n’hi ha infinits) i segurament algun ós que ens mira de reüll. La pujada és important però comencem a estar entrenats i en 30 minuts fem la milla fins el pont amb vistes a les cascades (no seguim fins els peus o sobre la cascada perquè son les 6:30 de la tarda i es va fent fosc)….. caure aigua, en cau, però el cabal és ridícul perquè som a final d’estiu, s’ha acabat el desglaç, i ha plogut molt poc. Marxem una mica decebuts però amb ganes d’acabar de visitar un dels parcs més famosos del món. Al costat del parking de Curry Village, veiem un Munt de gent amb cadires de càmping mirant un espectacle, un espectacle natural de com la llum del sol il·lumina Half Dome. Les vistes són impressionants però el sol se’n va i hem de seguir la ruta fins a Tunnel View. L’última vista panoràmica del parc, i segurament la millor!
Glacier Point està tancat durant tot el 2022 per obres a la carretera i seguim fins a Oakhurst per engolir una pizza a correcuita i descansar d’un dia…. Trepidant.