No sabem si hem somiat en una nit estrellada on es podia apreciar la Via Làctia o bé si des de el motel de Mexican Hat podíem en realitat agafar les estrelles amb les mans.
No sabem si desfer el camí cap a Monument Valley i no trobar ningú al Forrest Gump Point és sort o casualitat. El sol de les 8 del matí il·lumina una vall marcada per formacions surrealistes que s’aixequen imponents fruit de diferents estats de l’erosió. Entrem al parc (costa 8$ per persona) i fem la ruta circular en el nostre cotxe particular per camins de sorra que fa joc amb les diferents estructures naturals. Els tres pilons que ens venen al cap quan pensem en Monument Valley no estan sols i hi ha una sèrie de formacions addicionals que fan d’aquest indret un lloc amb una màgia única. Les carreteres amb sorra no ens fan por i anem avançant fins arribar al John Ford Point; el mirador per Excel·lència (amb el permís del de l’hotel The View) i d’on tots els turistes ens deleitem amb infinitats de fotos que mai plasmaran tot el que aprecien els nostres ulls. Ens quedem sense la foto amb el cavall a la punta de la roca amb Monument Valley de Fons, però ens emportem una experiència i un recorregut digne de repetir una vegada i una altra.
La temperatura encara aguanta (són les 11 del matí) i ens separa 2:30 hores de Page, el nostre centre d’operacions per visitar Antelope Canyon, Lake Powell i Horseshoe Bend.
La nostra experiència a l’Antelope Canyon no és del tot bona… tot i que el lloc és totalment al·lucinant, els navajos no ho tenen ben muntat i després de pagar uns 120$ cadascun i no escollir la millor hora del sol (l’hora ideal és cap a les 12 del migdia i no a les 2:30 de la tarda que ja hi entra poca llum), no ens sembla bé que s’entri al canyó de 150m de llarg en grups de més de 60 persones que es converteix en una sessió fotogràfica més pròpia de qualsevol influencer que no d’una caminada en silenci admirant el que ens ha posat la natura al nostra abast. S’ha de fer? Si! Però expectativa vs realitat.
A uns 37 graus decidim que és bona idea anar a Horseshoe Bend i caminar 30 minutets sota un sol de justícia per veure la famosa ferradura. El sol està caient i el color coure de les parets de la muntanya fan un contrast perfecte amb el verd blau del riu formant un perfecte gir de 180 graus. L’aigua no es manté fresca i decidim acabar l’estada a Page admirant la presa de Glen i el Lake Powell per si ens refresca una mica. Ens emportem una sorpresa i és que el llac està sota mínims, resulta que la sequera no només ens afecta a nosaltres.
Escrivim des de Kanab, el nostre origen a demà, un dia que barrejarem natura i artifici, una barreja explosiva com Bryce Canyon i Las Vegas.