Ens aixequem emocionats des del petit poble de Williams. De clar s’aprecia cada cop més l’aire de muntanya que té. Boscos frondosos, escultures de cérvols i verd fins on t’arriba la vista que permet que sembli que s’aturi el temps i que seguim viatjant en carruatges i trens de vapor.
Arribem a l’entrada Sud del Grand Canyon en un tres i no res i seguim estranyats de continuar rodejats d’arbres, boscos i “elks”… però el grand canyon és de color sorra i desèrtic, oi???!!
Paguem per l’entrada anual dels parcs nacionals de tot USA ja que ens surt molt bé de preu (si fas tres parcs ja val més la pena l’entrada global) i després de pagar amb gust 80$ per vehicle aparquem el cotxe al costat del Grand Canyon Visitor Center. Ho tenen molt ben muntat i és que només la part est te la deixen visitar en cotxe propi i la resta hi ha una xarxa de diferents línies d’autobús gratuïts que t’apropen a miradors de vistes que et deixen totalment esmaperdut!
Línia taronja: la primera que agafem i utilitzem per anar al Yaki Point. És el primer mirador i en Ferran només baixar de l’autobús es queda amb la boca oberta. El quadre que es dibuixa davant nostra té una profunditat, colors i majestuositat increïbles. Recomanem el mirador, que potser perquè ha estat el primer, ens ha deixat un molt bon sabor de boca. També fem servir aquesta línia per arribar al Yavapai Point i culminar la visita al mirador amb una passejada de 20 minutets per la Rim Trail i així arribar al Mather Point, el mirador del camp base, el més concorregut i amb vistes que igualment et deixen corglaçat!
Línia Blava: És el que et porta a tots els allotjaments i restaurants del “Village » i et permet també enllaçar amb la línia vermella
Línia Vermella : Fa els miradors de la part oest. Important tenir en compte que està pensada per baixar als miradors d’anada i fer la tornada del tirón, ja que de tornada només para a 3 dels 9 miradors. Nosaltres baixem a Maricopa , Powell (des d’on fem un caminet per la Rim Trail de 500m per arribar a Hopi) i a Monument Creek… Molt molt recomanable el de Hopi. Veus la grandesa de la natura, la imatge del salvatge oest, arribes a apreciar els ràpids del Riu Colorado i fins on t’arriba la vista veus cingles escarpats de milers de metres d’altura. El Monument Creek és totalment descartable i reemplaçable pel Mohave o pel Abyss.
De camí a l’aparcament uns quants « elks » decideixen saludar i marxem amb un somriure d’orella a orella per les visites tant al·lucinants de les que hem pogut disfrutar durant 5 hores de la nostra vida. El cotxe ens portarà fins a Mexican Hat, però fem parada i fonda al Desert View Watchtower… un mirador per no perdre’s del cantó est del canyó. S’ha de dir que és una meravella de la natura pel que l’observis des de on l’observis, és una imatge que ens quedarà gravada a la retina per sempre més.
Deixem el Grand Canyon per arribar a territori Navajo, el territori amb lleis pròpies, horaris propis i paisatges també d’allò més espectaculars. Creuem poblets de mala mort apreciant que no existeix pla urbanístic, que moltes carreteres no estan asfaltades i que la majoria viuen en caravanes metàl·liques al mig de no res però envoltats de cavalls i colors terra que cada cop es tenyeixen més d’ocre gràcies a la llum del sol com cau. Divisem infinites “boles del desert” que estan aturades al voral de la carretera esperant rodolar al mínim cop d’aire i ens pessiguem una vegada més per comprovar que no estem vivint en un somni o un decorat!
L’hora daurada s’avança massa i arribem a Monument Valley per treure’ns el cuquet i amb bones sensacions per demà ben d’hora ben d’hora poder apreciar la seva màgia. Parem gairebé de fosc a Forrest Gump Point i se’ns posa la pell de gallina de tenir davant nostra aquella imatge que hem vist a tantes i tantes pel·lícules.
Demà el dia també promet!