Dia 9 – Rushaga (08/11/2019)
A vegades els somnis es fan realitat i avui ha estat un d’aquests dies! He dormit intranquil·la tot i que contra pronòstic a l’hotel s’està de meravella. Per variar quan han sonat els despertadors no he fet el ronso com cada dia i en un tres i no res estava apunt per anar a veure goril·les!
Hem aparcat a Rushaga a 15 minuts escassos de l’hotel i pujat fins al lloc del briefing per indicar-nos que hi ha més de 450 goril·les a la selva impenetrable de Bwindi i que menys de la meitat estan habituats i que anirem amb un ranger i 2 soldats armats per si ens trobem amb algun goril·la no habituat o algun elefant… tot molt normal…
Ens han ofert portejadors que no hem volgut i un bastó que ens ha fet més servei que nosa amb la bandera d’Uganda pintada i un goril·la tallat de fusta a dalt!
Avui tocava visitar la família Kahungye i hem fet primer una aproximació en cotxe per posar-nos els mitjons per sobre els pantalons i començar a fer camí! Hem travessat rius i la suor ens regalimava per tot arreu només de veure tot el que faltava encara per pujar!
El terra relliscava i començàvem a apropar-nos a la zona on la falç ens obria camí més propi de Rambo que d’una selva perduda a l’Àfrica… Veiem el final entre esbufecs com uns peluixos negres baiaven a tota velocitat entre la vegetació de la vessant de la muntanya i veiem ja excrements de goril·la!
Arribava el moment i sota els nostres peus veiem una zona de jungla verda on els goril·les havien fet el seu camp base per la propera hora; deixem els pals, agafem la càmera i mig de cul baixem la pronunciada pendent fins poder entreveure entre la vegetació del primer “Silverback”. La vegetació no ens suposa un problema ja que el senyor amb el matxet ens aparta les fulles de davant i nosaltres a menys de 5m de distància podem veure com plàcidament degusta el seu menú vegetarià del dia… quan es gira veiem el pèl platejat de la seva esquena i… és enorme!
Caiem intentant arribar al lloc de la foto perfecte i mentrestant un bebè goril·la juga pujant a un arbre i fa molta gràcia quan fa el típic gest de colpejar-se el pit amb les mans. Veiem també jugant entre els arbres dues femelles i un altre mascle mentre li deixem una mica d’espai.
És llavors quan el segon silverback de la família s’apropa cautelós i passa just per sota nostra amb tota la seva majestuositat! Ens quedem parats quan sentim una femella fent un soroll molt estrident i el “big boss” que estava fent la croqueta-migdiada s’aixeca d’un bot i va cap allà! Quan veu que no passa res fa un salt increïble per anar a parar a un altre arbre i baixa jungla avall per dir-nos adéu…
Parlant amb en Ferran ens imaginàvem els 2 que els trobaríem en una esplanada tranquils i acabaríem en una hora plàcidament asseguts i admirant com es comporten com a grup tots junts.. No és així! Són animals salvatges i com a tal ens ha tocat córrer muntanya amunt i avall per trobar-los, ens ha tocat endevinar-los la cara entre arbustos i hem vist un total de 7 dels 14 individus que formen el grup… Veure com l’espatlla platejada menja tranquil davant nostra ha estat un moment on havíem d’haver pogut parar el temps!
Dels somnis te’n despertes ràpidament i nosaltres ens hem despertat de cop quan hem vist que tocava tornar a fer la pujada… no exagero quan dic que la pujada és d’aquelles que ni t’imagines! Tot i així, només 5km, 4 mesos més tard i havent arribat als 2.100m d’altitud (però semblava que havíem pujat al mateix Everest) hem parat al punt de partida on hem decidit que passaríem la tarda visitant el Lake Mutanda només a 45 minuts d’aquí.
Hem anat al Chamaleon Hill Lodge a fer l’esperada Coca Cola i admirat més vistes al·lucinants on el llac i les illes prenien protagonisme als volcans de l’horitzó del parc nacionals dels Volcans de Virunga a la veïna Rwanda… Ens ha plogut i diluviat però hem pogut admirar més vistes de postal…
Els somnis, efectivament, es poden fer realitat!
