Dia 10 – Lake Mburo (09/11/2019)
L’última posta de sol d’Uganda ens ha fet recordar totes les anècdotes del viatge i pensar en lo afortunats que som d’haver viscut experiències inoblidables.
No passarem per alt l’adrenalina i ràbia d’avui quan un senyor policia corrupte ens ha parat per dir-nos que excedíem la velocitat permesa… Els altres tres només volien petar la xerrada però aquest per ciència i física quàntica ha decidit que en un tram de 50 anàvem a 59km/h i que havíem de pagar una multa de 200.000 UGX (50$)… l’hem intentat subornar amb 10.000 UGX però ens ha dit que si sabíem comptar… ens ha dit que discutíssim l’import i com que no teníem suelto el senyor policia ha fet l’agost amb nosaltres emportant-se amb un somriure d’orella a orella un bitllet de 50.000 UGX (12.5 $)… Hem intentat oblidar aquest moment de la memòria per posar-hi records com l’alegria del grup de 10 dones que al camí des de Mutanda a Rushaga els hi vam donar unes xips de plàtan… els crits i les cares d’alegria es feien recomanadíssims!
Recomanem pel trekking amb els goril·les anar preparat amb guants de jardiner, ja que encara tinc punxes clavades als dits d’ahir i sobretot fer una nit a Rushaga i després de les vistes d’ahir una altre nit al fantàstic Llac Mutanda, ben propi d’un conte de fades.
Avui hem fet km per carretera asfaltada, la pobresa disminueix, els pobles són més pobles, la gent es casa i fa fotos al bell mig de l’autovia i ens adonem que els homes que hem estat veien equipats amb vestimenta groga igual son presos anant a treballar al camp o a les pedreres,. Wow! Això cada com és més sorprenent…
Arribem a Lake Mburo i gaudim de les vistes a l’infinit; veiem zebres i els ocells presents a la bandera ugandesa; avancem a incomptables “boda” (les motos que fan de taxi habitualment al país)… No volem acomiadar-nos del país sense una posta de sol en condicions….
Fins aviat Uganda!
