Dia 8 – Rushaga (07/11/2019)
Per fi som a Rushaga apunt de demà fer un somni realitat!
El camí per arribar aquí no ha estat fàcil; el primer tram l’hem fet sense incidents de l’Enjojo Lodge a Ishasha fins a Kihihi; on hem aprofitat per treure $ i carregar de gasolina… a partir d’aquí hem après que en països com Uganda tanta tecnologia no serveix d’absolutament res ja que ni google maps ni maps.me ens han estat útils per arribar a la destinació i el millor és preguntat i fer cas als locals! Tot anava bé fins que hem arribat a un punt de no retorn on la carretera es feia impracticable per les pluges dels últims dies i tocava desfer el camí… i no teníem ni idea de manegar ni entendre el que ens indicaven 2 mòbils i un mapa!
Hem anat a Kanungu; un poble que semblava mig principal i només em venien ganes de quedar-me a dormir en aquell poble de mala mort perquè els dos mòbils ens feien fer voltes sobre nosaltres mateixos sense arribat a la destinació desitjada!
Per sort, preguntant s’arriba a tot arreu i un pobre senyor en moto ens ha guiat fins a una carretera bastant més acceptable que les anteriors… En aquest viatge hem normalitzat 2 coses:
- Veure elefants mentre conduïm és el més normal del mon
- Que les carreteres asfaltades són un luxe cada com que arribem a una
Després de desfer 1.30h i de moooolts km, hem arribat a la Kabale – Kisoro road; la primera asfaltada del dia!
Aquells 11 km han estat increïbles, semblava que el nostre RAV4 era elèctric i tot i hem pogut pensar en la quantitat d’escoles que aquests dies ens hem creuat pel camí, és realment d’admirar que hi hagi aquest alt volum d’educació!
Finalment l’últim tram per arribat 7h després al nostre hotel (cutre infinit però amb personal encantador) de Rushaga… aquí hem vist la pobresa més extrema: nens de 3 anys descalços picant pedra solets a una pedrera i carretejant sacs per pujades infernals, nens que després amb un plàtan o 1 ampolla d’aigua i un pal son feliços, nens que haurien únicament d’estar jugant amb nines o futbol… la contradicció d’aquest indret és la pobresa, ja que nosaltres hem pagat 600$ cadascun per ser aquí mentre ells viuen en una pobresa extrema…
Fins on anirà a parar aquest món?