Dia 3 – Hoima (02/11/2019)
Avui el dia no prometia més enllà de fer molts km sota un sol de justícia i carreteres principals tretes del pitjor tram del rally Dakar.
Sortim de Fort Murchison i ens creuem amb moltes dones que van a la feina amb una destral o aixada al cap per anar a treballar al camp.. tenen unes cervicals de ferro i una habilitat innata per fer aguantar qualsevol cosa al cap: des de una galleda plena d’aigua a un feix de llenya, un cistell amb roba o la destral per treballar… Ens quedem bocabadats en veure que el dissabte és dia de fer rentadores aquí també i renten la roba a la vora de qualsevol canal (en ara que aquest tingui un color sospitós), després la deixen estesa al marge de la carretera o sobre les teulades de palla de les seves casetes.
Mentre fem cua perquè hi ha hagut un accident i esperem que la grua tregui l’autobús totalment destrossat (no m’estranya que tinguis accidents si aquests van fent carreres per carreteres infernals) veiem a homes amb barretets al més pur estil “principi de Zamunda” i nens que no tenen ni 4 anys solets per la carretera de carro empenyent una bici on no arriben que els fa de remolc per l’aigua de la font.
Arribem a la conclusió que des de petits i gràcies a pura supervivència i adaptació al medi aquests marrecs ens donen mil voltes i són de llarg molt més espavilats que qualsevol nen occidental…
Pit stop per passar la nit a Hoima, un poble literalment de mala mort on no ens ve de gust ni donar-hi el volt ja que aquí som 2 blancs perfectes! I mai millor dit ja que hem vist més fuells per m2 en aquest poble que en la resta de país!
PD. Quina relació té Uganda i Xina? Perquè els xinos inverteixen en carreteres, centrals elèctriques i canonades de petroli? Què obtenen a canvi?
