Dia 2 – Fort Murchison (01/11/2019)
L’hotel en forma de Kasbah és a la riba del Nil i és un punt de partida increïblement fotogènic per començar un dia trepidant.
Agafem el cotxe i entrem al parc per la Tangin Gate, allà hem vist les obres que els xinos estan realitzant al parc eixamplant la carretera principal i intentant treure’n els bots. Abans d’arribar al desviament observem caca d’elefant fresca i just allà a la nostra esquerra contemplem els primers dos elefants de la jornada. Se’ns planteja el primer trencant i provant sort girem a la dreta cap a “Game Drive Trecks”… aquí la cosa es complica i l’autopista xinesa es converteix en carreteres laberíntiques i plenes de pols.
Tres girafes ens ensenyen que de Wilma’s no només n’hi ha a Namíbia i després del reportatge fotogràfic de rigor ens seguim perdent ( i gairebé rebentant el càrter) pel parc… no hi ha ni una ànima, ni un cotxe, només milions d’antílops a banda i banda com unes estovalles de verd sabana! L’herba està molt alta i comencem a sospitar que ens era molt difícil veure lleons!
Hi ha gaseles, unes bestioles semblants a un nyu, els kobs ugandesos que pasturen entre un paisatge que tardarem a oblidar.
Ens veiem obligats a posar la reductora per sobreviure a un dia de camins impracticables i fem aixecar un búfal de la migdiada que feia a un trist bassal al mig de la carretera. Fa un sol esplèndid i els “pumbes” corren alegrament amb al cua aixecada i els babuïns i monos patas comparteixen arbres amagant-se del sol i gaudint d’un momentet d’ombra.
Arribem al delta del Nil Blanc on aquest s’ajunta a Albert Lake i fem camí cap a buscar la barca que ens portarà Nil amunt. Ens col·loquem religiosament a bavor 8ja que els animals es concentren a la riba Nord) i no tardem a veure centenars d’orelletes i ulls bellugadissos que ens espien des de l’aigua… Estem en territori hippo!! Els hipopòtams gegants estan en remull a les zones poc profundes del riu i són amics íntims dels cocodrils de la zona (tant amics que fins i tot pugen sobre l’espatlla d’aquests). Miris on miris hi ha hipopòtams, ocells, aigua i vida— a punt d’arribar a les cascades veiem a l’esquerra un grup d’elefants i antílops pasturant sense espantar-los la pluja tropical que hi ha hagut fa un moment. Les cascades les veiem de lluny però ja podem apreciar que la força de l’aigua és eixordadora i sorprenent!
L’excursió per Murchison Falls val la pena i permet contemplar un riu increïble! Acabem al cap de 3h i decidim apurar fins l’última hora de l’”evening game drive”… els lleons se’ns resisteixen altre cop però sembla que els elefants s’han posat d’acord i en contem més de 10 de camí a casa!
Tornem a l’hotel amb la imatge a la retina d’una esplanada immensa pròpia de la pel·lícula de “Lion King”!
PD. Estant fent un pont que uneix els dues ribes del riu i que evitarà usar el mític i característic fer que hi ha actualment.