Dia 2 – Masai Mara
Després de menjar acàcia i sentir historietes de com matar lleons ja em falta menys per ser una veritable masai… estem al mig del musical del rei lleó pero ara si canviant de banda sonora a la ja autóctona “Jambo Bwana”. Zebres per avorrir, milers i milers de nyus fent pacientment la migració, 17 lleons (menjant, de panxa enlaire, de perfil, de cul i, fins i tot esperant pacientment que els nyus acabéssin de travessar el riu Mara… Les girafes es mengen les acàcies a l’horitzó i els rituals d’aparellament entre una parella de lleons, on la lleóna es qui provoca el lleó consisteixen en 30 breus segons.
El paisatge et deixa sense paraules, llargues planures amb puntets que al final resulten ser més i més nyus i algn arbre que ni t’imagines com ha pogut arribar allà! Després de varies sotregades i veure una massacre en directe (voltors devorant una zebra morta), no hi ha res millor com veure cares somrients on només s’aprecien dents blanques com la neu… ells aquí son feliços i més quan corren cap a tu amb unes mans nervioses i un Jambo als llavis.