Dia 11 – Llac Manyara/Tarangire
Escoltant els minarets, record que estem al remade I que a Tanzania conviuen cristians, musulmants I animists.. Cada tribú és un món I, cada món té una cultura I unes tradicions sorprenents.. No deixarà de cridar-me l’atenció veure com la modernitat i la tradició es barregen amb tota la normalitat del món, que veure un massai amb telèfon móvil, o conduint un amoto no es incompatible i és ben real…
Avui hem vist un nou model de massais i és que això de la “interracialitat” està de moda… Fins ara els massai es trobaven arreu, ciutats, camps, interior, però eren els típics amb les mantes vermelles o blaves, un munt de collarets, arrecades, un bastó i les mítiques sabates fetes de pneumàtic.. Ahir vam veure els que duien el cabell llarg i avui ens sorpren veur emolts joves d’entre 13 i 15 anys sols, vestits de negre i amb la cara pintada blanca… Resulta que és una cerimònia per fer-se gran i han de marxar de casa per viure 3 mesos fora i després caçar el mític lleó… Es pinten encara més foscos del normal i nhi ha que fins i tot porten plomes al cap… Després de veure nous massais hem fet com el petit príncep i he manat al pasí dels baobabs on elefants i girafes es feien la competencia… Si no hem vist més de 100 elefants, no n’hem vist cap.. Grans, petits, menjant, bevent… i les zebres? Sabieu que es posen capiculades per controlar millor si hi ha depredadors?
Suposo que hem d’aprendre molt encara dels masai (i del senyor que ha fundat un poble amb les seves 30 dones i 120 fills), dels animals i del senyor trempat que des del minaret no ens deixa dormir!