Només fan falta menys de 5 hores de cotxe per arribar a la regió del Luberon. Per arribar al paisatge de les vinyes, dels poblets medievals, dels infinits camps liles i de les casetes provençals amb porticons de colors pastel.
Feia molt que tenia ganes de fer coincidir un viatget de cap de setmana llarg per anar a veure els fotogènics camps de lavanda de la Provença i aquest Sant Joan una petita casa encantadora de Sannes va ser la destinació escollida per posar un nou check al mapamundi de casa.
Estavem allotjats a “Les Petites Baronnes”, una caseta preciosa entre Cucuron, Ansoius i Sannes envoltada de vinyes fins a l’horitzó amb olor de lavanda, i amb sorollet a brunzit d’abelles. La nostra habitació estava perfectament decorada i és que la propietaria de la casa té una botiga d’antiguitats a un poblet proper. Després d’explorar l’entorn, veure que la piscina estava encara massa freda vam decidir estirar-nos una estoneta a les tombones i fer temps per anar a visitar el poblet de Cucuron i Lourmarin; un dels pobles més bonics de la zona i ple de terrassetes i ambient.
L’endemà al matí i, després d’esmorzar un bon croissant francés i melmelada de maduixa vam conduir fins a la terra de la lavanda, passant per la fabrica de l’Occitane en Provence i passant camps i camps de color verd intens… on era el lila? Just a la carretera de Manosque a Valensole, tan sols a uns 3-4km de Valensole… eren allà! Fileres i fileres paral·leles de color lila amb una olor de sabonets d’armari rodejats de camps daurats de blat i xinos fent posses dignes de Vanity Fair. Sortint de Valensole teniem gana i vam decidir fer el “dominguero” i muntar-nos un picnic de pa sucat amb oli a l’ombra d’un arbre al peu de les vinyes… l’important no és el què menges, sino l’entorn i la companyia… Haviem menjat però ens estavem morint de sed i vam decidir aprofitar que Luberon es terra de vins per anar a visitar una bodega “Chateau de Dorgonne”… resulta que les visites a les bodegues franceses consisteixen en caminar sol per uns camins marcats dins les hectárees de les vinyes que si ara syrah, ara caubernet, ara chardonnay, …. Sota un sol de justicia, durant mitja hora, amb sandàlies empolsinades i amb un parell de barrets que riute’n de John Wayne! Després de la caminada encara teniem més sed i el tastet de vins va ser boníssim! A més a més, la noia ens va aconseguir una taula per sopar a un restaurant “jet set” de Lourmarin (número 9) i ens va recomanar una visita a l’Art Glacier… una terrasseta amb vistes a la vall del Luberon on servien gelats de tamany descomunal.
Morts de calor vam tornar a la nostra caseta provençal i vam posar-nos el banyador per fer-nos un banyet i refrescar-nos una miqueta abans d’agafar el cotxe i visitar l’Abbaye de Senaque; un monestir perdut sota la vall amb camps bucòlics de lavanda (més lavanda!) i el poble pintoresc de Gordes (un poble de foto).
L’endemà tocava fer maletes despedir-nos dels gossos mandrosos, les abelles assessines que ataquen a en Ferry, de l’Spiderman i fer-nos fotos “pastel” amb els girasols, així com arrencar ramets de lavanda de forma clandestina amb la força bruta de les mans… Vam visitar els pobles de Bonnieux, Lacosta i Menerbes (aquest últim ens va agradar molt)… un cap de setmana que, com diu en Ferran, ha estat de lo més pastel i meravellós del món!
Relax, vinyes i bona companyia….