Kia Ora a la ciutat de la pudor terri ble d’ous podrits. Al final trobarem a faltar aquesta senyal inequívoca de que arribes a Rotorua!
Ens aixequem perquè ens espera un dia més complert del que teníem planificat… comencem forts amb una Haka i danses tradicionals que ens semblen tirant a cutres i a anys llum de les que fan a la zona de la Polinèsia de Port Aventura! Després d’això intent frustrat de veure kiwis i dues erupcions del guèiser més gran de l’Hemisferi Sud (el Pohutu), que resulta que avui no li venia de gust pujar fins els 30 metres
Després de més visites a fumeroles i estanys bullents hem marxat direcció a Waitomo, una altre atracció estrella del viatge, les coves de les cuques de llum (Glowworm Coves).
Fem 2 hores de camí amb l’esperança de poder avançar l’entrada a les coves però és dissabte i està tot ple així que per matar el temps decidim fer de Carlos Sainz i fer un ralli entre ovelles i cases amb microones com a bústies per arribar en un temps rècord a 32km de les coves, a Marokopa Falls. Com sempre tot és qüestió d’expectatives i el que havia de ser un simple passatemps han estat unes impressionants cascades de 30m d’altura. Estàvem pràcticament sols amb el soroll eixordador de l’aigua i l’arc de Sant Martí. Ens hauria encantat baixar fins els peus però no comptaven en que ens quedaríem amb la boca oberta del paisatge natural que teníem davant i hem hagut de tornar escopetejats a veure cuques de llum.
Sabíeu que les cuques de llum som larves d’un insecte que no té boca ni estómac i que viu de 2 a 4 dies i només ho fa per reproduir-se?
Que trist això de ser cuca de llum… es veu que fan com una teranyina amb la seva saliva enganxosa i emeten llum per atraure altres insectes que després es cruspeixen… no tinc clar el seu paper al món però si el seu paper a les coves de Waitomo… fer del seu sostre una gran Via Làctia!
Realment impressionant les vistes a un sostre negre amb infinits punts luminescents. La visita comença per un petit recorregut fins a 45m sota terra envoltats d’estalactites i acaba en un passeig d’escassos 3minuts en barqueta propulsada a força de mongetes seguint una corda per un riu subterrani (pràctica que ja feien servir el 1.890)
La veritat és que la visita ens ha sembla super curta i estem segur que podrien fer la passejada en barquito més llarga ja que quan veus el cel sobre el teu cap es increïble!
De camí a Auckland hem decidit sopar a la ciutat, anar al barri de moda abans de tornar el cotxe a l’aeroport i enfadar-nos per no mirar la localització d’un hotel que es diu Sudima Auckland Airport que, contra pronòstic, no està a l’aeroport sinó a 2 km… pensem en tot el viscut i el que queda per viure i ens col·loquem ràpidament a nivells d’estrès pràcticament nuls! Només espero demà mateix notar el meu collaret de flors al coll!