Un dia després de viatjar a la “Terra Mitjana” tocava veure fumeroles i volcans que en algun moment van entrar en erupció´.
Després dels benedictí de rigor pugem al cotxe i contemplem sorpresos la quantitat d’arbres que estan talant… obrim les finestres i l’olor de sofre canvia per la de fusteria… entenem que NZ controla aquesta tala però realment també se’ns fa estrany!
Després de 20 min arribem a Wai-O-Tapu, la zona termal més extensa del país. Comprem les entrades sobre les 9:30 i com que no obren la carretera fins les 10 ens apropem a les Mud Pools, una bassa de fang bullent que fumeja i escup fang com mai ens havíem imaginat! L’inici promet, aquestes mud pools ens encandilen a veure què tal Lady Knox! Arribem puntuals al guèiser i esperem impacients a la demostració. Lady Knox es un guèiser que per naturalesa desperta cada 70-73 hores, però que controlen la seva activitat tirant-hi sabó! Es veu que uns presos ho van descobrir fa anys i s’ha convertit en un espectacle de cada dia a les 10.15! Tot i que en Ferran insisteixi a que això és una màquina de fum i una bomba d’aigua, el guèiser tenyit de blanc s’eleva més de 10m durant uns minuts i segueix en activitat fins al cap d’1h.
Hem entrat al parc i fet el recorregut llarg per poder fixar-nos en tots els colors que donen minerals com el sofre, el ferro o l’arsènic, de fet per mi les 3 atraccions estrella del parc geotermal son (apart de Lady Knox i les Mud Pools), la paleta de colors, el crater del diable, un llac d’aigua verda com els fluorescents subratlladors que utilitzàvem per subratllar apunts (degut a la quantitat d’arsènic que té) i sobretot la Champagne Pool ja que el fum que venia era pura humitat però quan marxava es notava la frescor; el vermell/taronja de les cantonades era brutal i les bombolletes de CO2 per tota la superfície també! Un parc que et fa adonar que la terra és fràgil i mai més ben dit, ja que el parc s’ha format degut a craters col·lapsats!
L’olor de sofre ens persegueix, recordarem com el bullir de l’aigua del parc era igual que l’opció del “boost” de la nostra placa d’inducció i com senties gas sortint pels forats en molts moments.
Per respirat aire fresc hem seguit uns 40 minuts fins les Huka Falls (atenció hi ha 2 pàrquings, millor aparcar a l’oficial i veure-les des de sobre però caminar 2 minuts també per veure-les des de davant). Ens ha impressionat més el color blau intens de l’aigua que elles en sí, molt curtes tot i que amb molt volum d’aigua. En Ferran volia veure-les des de el jet boat però el preu ens ha fet tirar enrere i substituir el jet ski per un creuer de 2 hores i mitja pel llac Taupo, el llac més gran de NZ. Taupo ens ha sembla més xulo que Rotorua com a ciutat i el creuer en veler per observar les talles maoris a les roques en un lloc d’aigües blaves, transparents i amb vistes a Mordor (o els tres volcans de Tongariro National Park) ha valgut tot l’or del món (Sail Fearless amb pizza i dos vins inclosos). La tarda ha estat genial i tot i que no hem pogut anar a vela pel vent la sensació de pau i llibertat ens ha ajudat a recordar que estem a 25hores de vol de casa!
Per acabar passeig per les fumaroles del Parc gratuït de Kuirao de Rotorua, on hi ha piscines on sembla que caminis per la Plana de Vic… Ens encanta dormir al poble dolor terrible!