Ens llevem i ens preparem l’esmorzar a la nostra terrassa particular. El sol brilla i encetem els cereals i la llet, no hi estem acostumats i ens adonem que els aliments que prenem habitualment no deuen ser del tot bons ja que la llet ens sembla que aquí a NZ té massa gust de vaca…
Després de passar el millor sopar sota la posta de sol havíem de posar camí cap a Hobbiton! NZ va ser el país seleccionat per rodar-hi les pel·lícules del Senyor dels Anells i del Hobbit i avui toca visitar “La Comarca”. Ens hem plantat a la granja de l’Alexander entre prats ondulants com els de les abraçades dels Teletubbies. Tenen un xiringuito molt ben muntat i entre les 300.000 ovelles i els milers de vaques, 30 casetes hobbit sota un cel blau! Arribes en autobús i en posar la banda sonora se’t posa la pell de gallina…. un cop a Hobbiton sembla que els hobbits hagin anat de vacances i t’hagin deixat encarregat de les seves petites casetes, plenes de detalls i on algunes fins i tot hi surt fum de la xemeneia. Ens ho hem passat com nens petits i gaudit sabent que estan a diferent escala perquè els hobbits semblessin més petits i en Gandalf gairebé un gegant al seu costat.
Finalment, les vistes des de la casa d’en Bilbo fa que et traslladis a la novel·la de Tolkien i no t’importa saber que l’arbre de sobre sigui de mentida, que dins els Hobbit Holes no hi ha res o que les pruneres de la peli siguin realment pomeres sense fulles ni fruites o que la posta de sol és realment un sunrise rebobinat… La visita de 2h i 83 AUD acaba amb una beguda al Green Dragon.
Després de sentir-nos com un parell de Hobbits hem seguit camí a Rotorua per adonar-nos un cop més que NZ té tot el que podem desitjar i que sembla que cada tros sigui una representació d’un país diferent. Hem passat pels llacs i boscos tropicals de Costa Rica, les sequoies de Califòrnia, els fiords de Noruega, els boscos de pins de Canada, els prats verds d’Irlanda, les illes al mig del mar de Vietnam, els guèisers d’Islàndia, …
Els parcs i boscos són espectaculars, així que ho hem comprovat a un mirador on es veia la diferència entre el llac. Blau i el verd de noms maoris impronunciables. Aquí a Rotorua hi viuen el 14% de maoris quedant constància que la cultura dels primers habitants polinesis que van arribar en canoa i els noms de tot el país solen ser indesxifrables amb noms que semblen trets directament de Port Aventura: Wai-o-Tapu, Tauarga, Tairua, és com si diguéssim aquí Barcelona, Vic o Vilassar… Somiarem en maoris per veure el que ens té preparar el dia de demà!