Nova Zelanda ens espera! Ens aixequem amb moltes ganes de sortir de l’hotel de mala mort i conduir per l’esquerra cap a la Península de Coromandel. Tenim un 4×4 i més endavant entendrem el perquè. Fem km d’Auckland a Thames sense creuar-nos amb civilització més enllà d’ovelles i vaques que, entre les dues sumen 80M mentre el país només té 4.8M de persones. Arribem a Thames i agafem provisions per la BBQ d’aquesta nit i comprovem que les cases són més pròpies d’un poble fantasma de la febre de l’or d’USA que d’un poblet de mala mort de NZ!
Agafem la carretera que puja per l’oest de la península i voregem el mar pla, tranquil amb un verd fosc degut als núvols grisos i les roques i arbres que abunden a la vora. La SH25 ferm que s’acabi a Coromandel Town i ens desviem a la Road 309 per fer del trajecte un risqui business sense asfalt del bo però a canvi podem respirar aïllament, pau, tranquil·litat i sentir la música d’unes cascades d’uns 10m que acaben en una bassa on uns sonats estant nedant com si d’una piscina olímpica es tractés: les Waian Falls són només a uns 8km del desviament de la 309 i senyalitzades en un aparcament. Uns 500 metres més tard i només a 15 minuts caminant arribem a veure els kauris: uns arbres centenaris de NZ que es van escapar de la tala massiva dels europeus colonitzadors del s. XIX. Comptem 13 Kauris i ens abracem a alguns d’ells. Pot semblar de sonats però segur que aquests arbres alts i de troncs de 6m de diàmetre han vist més coses que les que mai nosaltres podrem explicar!
Amb les piles carregades hem acabat els 28km de carretera sense asfaltar per arribar al pàrquing de Hahei on agafem un bus llançadora a l’inici de la ruta cap a Cathedral Cove (túnel i platja protagonista dels primers 6 minuts de les Cròniques de Narnia). La caminada és de 45minuts (si no agafes el bus llançadora es converteix en més de 55minuts) i les pujades i baixades són agradables i ideals per adonar-nos que estem en una forma física pèssima. La platja és realment preciosa, el túnel màgic i ‘aigua de la badia sospitosament serena.
Es fa fosc i decidim anar al nostre bungalow a gaudir de la natura, el silenci, la BBQ i les vistes i estalviar-nos la multitud que fa forats amb la pala per trobar aigua calenta a la platja de Hot Water. Ens relaxem, el paisatges és bucòlic, tanquem els ulls i només visualitzem desconnexió, és un dels primers cops del viatge que experimentem això, no sé si serà el vi o la super BBQ però sóc feliç!