Dia 7 – Etosha
Ja érem conscient que això prometia però es que el dia d’avui ha estat rodó! Ens hem aixecat d’hora per evitar la calor extrema i visitar Twellyfontaine a primera hora… a les roques hi ha figures d egirafes, zebres, elefants, rhinos, estruós i fins i tot foques ja que éren nómades i anaven a buscar la sal a la costa. També hi ha grabades les petjades dels animals per identificar les preses per caçar!
Després de passar calor i fer-nos una sessió de fotos a l’hotel molón de Mowani hem posat rumb al poblat Himba. Durant el trajecte ens hem adonat que als pobles del camí no hem vist ni un blanc i que al super de Khorixas hi havia cua, ens ha fet yuyu i no hem entrat. També hem vist que les feines poc valorades aquí les fan els autòctons mentre que les d’alt standing les fan totes els blanquets d’importació… Després de molta carretera recta hem arribat finalment al poblat Himba, només entra rne shem trobat 5 himbres fent autoestop; hem seguit i no hem vist ningú a la “recepció”… En un obrir i tancar d’ulls han aparegut del res 5 personas amb un que deia ser el guía… no pintava molt bé la cosa i després de dubtar hem decidit tirar pel dret i fer la visita amb el guía peculiar. La visita ha estat més interessant i menys zoològic del que ens imaginavem.
Les dones no es poden dutxar amb aigua; els homes sí. Les dones no poden vestir-se occidentals; ells sí… Només 12 de la comunitat de 87 van a l’escola i 1 l’ha acabat. M’he enamorat d’un baby Himba negret de gairebé 2 anys amb els seus collarets de colors. Elles porten fang als cabells I l’acaben amb pèls de cabra; també s’empolainen amb fang pel cos. Hem comprobat que els hi queda millor a elles que a mi… Les nenes quan són petites van amb un parell de trenes cap endavant; mentre que els nens només amb 1 o simplement rapats… Tot i això, ni el poble ni ells fan pudor (excepte el tros de carn crua posat a assecar a l’arbre). Ha estat interessant conèixer les seves tradicions i aprendre el “moro/presin/nawa” i l’”ohakeju” (gràcies).
Hem seguit el nostre camí cap a Etosha amb vistes a núvols portadors de luja, com cau la pluja en aquest país! Hem hagut d’estar amb els 5 sentits per no atropellar a cap pumba! Són una autèntica plaga! De camí: pocs cotxes, pluja, pumbes, tortugues, dik-diks, kudu’s, gallinetes… després de 5h de viatge i amb les Claus de la nostra habitació… 5 girafes a la porta de la caseta.. .no he pogut evitar començar a cridar: collons!collons!collons! i és que en Ferry concentrat no les veía!
Realment ens ha encantat i hem tingut la sort del principiant… Demà ens llevarem a l’hora dels exploradors ja que el primer tastet ja ens ha enamorat… Ohakeju Namibia!!!
