Dia 6. San Cristóbal de las Casas
Després de 18h en bus l’únic que teníem ganes de fer era estirar les cames… Total que hem vingut fins a l’hotel a peu, hem vist diverses botigues de rentar roba a pes (fins ara no n’havíem vist cap) i per 45MXN (menys de 2.5€) hem deixat 4.5kg de roba per rentar… Hem enfilat un taxi cap a San Juan Chamula… ens ha estat explicant el perquè del nom (quan els frares estaven colonitzant el poble el van dedicar a Sant Joan Bautista i quan un frare va anar a fer missa se li havia mort la mula per poder tornar a San Cristóbal; total un totzil va baiar al poble per avisar i com que no parlava l’idioma anava dient CHA MULA (mula morta en totzil)… També es va anomenat “Ciutat Real” i ens ha confirmat que tot el que es fa al temple està acceptat per l’església catòlica…
En entrar al temple hem vist tots els rituals que caracteritzen el poble i aquesta mescla de religions i creences és realment diferent i fascinant! Només veient-ho pots arribar a fer-te una idea de tot el misticisme de de l’edifici: Famílies senceres es reuneixen al temples; un temple buit, sense bancs, amb el terra cobert de pinassa i espelmes de totes mides i colors, amb tots els sants al voltant de l’església; figures amb un mirall on s’hi reflexa la maldat… Tothom agenollat al terra repartint amb cura les espelmes, encenent-les de 3 en 3, bevent refrescos (diuen que el gas et fa sortir el dolent del cos), tirant posh (la beguda alcohòlica típica a terra, sobre les espelmes i sobre els “malalts”), passant herbes sobre el cap i cos de la gent i, fins i tot utilitzant també un gall mentre reciten un mantra amb un idioma totalment desconegut fan passar el gall viu fent voltes per sobre les flames de les espelmes i després, el refreguen sense miraments per la persona en qüestió… És increïble com poden conviure sants i el que en el seu moment podia ser considerat paganisme… l’església està pintada amb animals, plantes i creus que en diuen mayes…
Després de quedar-nos impactats hem visitat també el cementiri que rodeja l’església antiga on hem pogut apreciar que les creus només duen la data de mort (creuen que el naixement no és important), així cap a les inacabables muntanyetes de terra que ens feia sospitar que els difunts no estaven enterrats a massa profunditat… Les creus són de diferents colors segons l’edat dels difunts (blanques i negres)… Després de passejar pel poble hem tornat amb un combi per 30MXN i hem passejat per San Cristóbal; poble encantador hippie i molt animat… ara toca descansar en posició horitzontal: per fi!!!