Dia 4. Oaxaca
Era el dia de fer la foto del viatge… ens llevem amb ganes que no hi hagi ni un núvol per poder veure bé el “Popo” però, primera decepció: està núvol… igualment agafem un Uber direcció a Cholula per poder, entre núvols veure la “Iglésia de los Remedios” i la muntanya de fons: segona decepció, no hi ha manera de trobar el lloc de la foto… seguim decidits pujant a l’església, infinits graons quan encara no havien ni arribat els venedors ambulants pensem que des de dalt potser no podem fer la mítica foto però les vistes del volcà seran super xules… tercera decepció: els núvols han invadit el cim… No ens desanimem i quan agafem el taxi de tornada al Zocalo pensant que la foto és un muntatge, el taxista ens para a un pont sobre la carretera que li diuen “La Recta” i… voilà! Tenim la famosa imatge! Bingo!
Es veu que sota l’església hi haurà piràmide pagana (que sembla una muntanya) i es diu que l’església és un senyal de colonització però es dubta que en aquell temps els colonitzadors s’adonessin que hi havia un temple pagà a sota… Tornant al Zócalo amb un somriure als llavis passegem per la ciutat colonial i visitem la “Capilla del Rosario”, una capella brillant plena d’or i plata.. fa falta gairebé ulleres de sol per mirar cada detall.. també ens adonem que hi ha cues infinites als caixers automàtics que els nens petits passegen (com a DF) amb corretges per no escapar-se…
Passegem rumb a l’estació amb bon sabor de boca que ens ha deixat Puebla i quarta decepció… ADO GL és una merdeta punxada en un pal en comparació amb ETN i Primera Plus… Ni seients amb pantalles individuals, ni corrent, ni wifi, ni reposapeus, ni menjar! Hem comprovat que tot és qüestió d’expectatives! Després de 5h en bus, carreteres tallades, barricades i camions cremats arribem a Oaxaca i sopem en una Terrassa encantadores amb vistes a la “Catedral de Santo Domingo”; mengem tacos de conill adobat, verduretes i pop i… provem el Mezcal! Una espècie de tequila de 40º amb sabor a fum i fusta que es veu a glopets i que es pot combinar per exemple amb un margarita… No ens acaba de convèncer aquesta beguda tan preuada aquí… i menys després de comprovar el mal de cap que tindrem l’endemà! Nanit Oaxaca!