Dia 3. Puebla
Arribar de San Miguel de Allende a Puebla requereix algunes hores en bus… hores que et fan pensar en tot el que has fet durant el dia… des d’esmorzar en un forn de pa típic d’aquí: és a dir, ple de pastes, dònuts, dolços, empanades de totes mides i colors amb autoservei en una plata metàl·lica i unes pinces comunitaris, fins a pujar al tramvia turístic per recórrer els carrers acolorits a ple sol de San Miguel de Allende i descobrir alguns dels seus secrets: que si l’Antonio Bandera i la Salma Hayek hi van gravar pel·lícules, que si Cantinflas hi va comprar un hotel, que si molts estrangers compren una caseta per jubilar-se, que si menges un a pasteta típica i se’t trenca ets infidel… aquí es on hem pillat en Ferran… se li ha trencat!!
Després de 5h de bus hem arribat a Puebla… Pobla als peus del volcà Popocatepl (Popo pels amics), hem pogut corroborar un cop més que cap a la tarda comença a fer fresca i és que viure a 2.100m fan que el clima també sigui peculiar.. hem pogut veure a l’horitzó el volcà, a veure si demà es porta bé i podem fer la foto on es veu imponent davant el cel blau…
Després de passejar pel centre ens ha entrat la gana i hem sopat al “Mural de los Poblanos”, un restaurant per guiris d’autèntica cuina mexicana on tracten a l’encarregat de “Capitán” i on les salses que et diuen que no piquen et fan treure foc pels queixals! Hem provat les quesadilles i els tacos árabes que estaven molt bons i que per entendre’ns era una espècie de kebab tunejat… Al final necessitarem una desintoxicació de tacos… dieta on ets???