Japo_dia7

Nara – Koyasan, 28 Juliol 2015 (dia 7)

Primera experiència a un onsen, preguntes que et venen al cap a la cerimònia prèvia: He d’anar-hi nua? Puc fer servir la tovallola gran i la petita? Qui més s’ha assegut al tamboret de fusta? On deixo la tovallola? Estaré sola? Què faig dins l’aigua?

Moltes d’aquestes preguntes troben la resposta quan imites a les dones que estan allà dins amb tu! “Sola ante el peligro” obro la porta que em duu al primer onsen del nostre viatge. Tres dones, dues piscines, 10 tamborets, 3 tovalloles petites i un munt de productes de cosmètica… em lio i no sé què fer primer. Obro la dutxa, netejo el tamboret, deixo les tovalloles mortes de fàstic a una estanteria, omplo la cassoleta de fusta, me la tiro per sobre, m’aixeco i entro a l’aigua. No tinc cap distracció, per tant canvio de piscina. Vaig a fora a compartir piscina amb una iaia amb la tovallola petita al cap (ara descobreixo perquè serveix la tovallola petita), em pica un mosquit i decideixo que, per avui, ja n’he tingut prou. Tampoc cal abusar el primer dia!

Segona experiència a un onsen superada amb escreix, ahir en vam aprendre i com dos artistes hem baixat amb la yukata (el kimono japonés d’estar per casa) i una tovalloleta petita per fer-nos un banyet d’aigua termal calenta. Avui ha estat una mica més relaxant i és que això de menjar amb palillos està fent que cada cop se’ns aixinin més els ulls.

20140728_110954

De bon matí he manat a fer quilòmetres cap al Nara park… Centenars de cérvols afamats esperaven que turistes, com nosaltres, els donessin galetes… Hem caigut al parany i ja veus en Ferrant corrent amb les galetes a les mans davant una manada de cérvols japonesos! Hem visitat també un temple que ens ha deixat amb la boca oberta, suposo perquè no ens l’esperavem i és que no es veu cada dia un buda de 15m d’alt.

Volíem arribar a Koyasan de clar i hem agafat el tren, parant abans a comprar el “Petit Príncep” de rigor per la col·lecció de la tieta… la dona de la botiga no ens entenia i hem optat per dibuixar-lo! Resulta que, contra pronòstic, la dependenta ha tornat amb dues edicions diferents sota el braç i, és que com diu en Ferry, una imatge val més que mil paraules!

20140728_172812

Arribant al nostre temple a Koyasan, ens han ensenyat l’habitació, tatami, taula i coixins… typical japanese i amb uns jardins acabats de rampinar. Com que encara era clar, hem passejat pel poble i sols com mussols hem pogut gaudir del complet de temples de Garan en exclusiva! El lloc és molt bonic, temples, toris, campanes, fanalets, es respirava tranquil·litat i harmonia i si no he fet 200 fotos, no n’he fet cap!… S’acostava l’hora de sopar i no tenia ganes de fer la meva nova dieta basada en tofu… Tal i com m’imaginava avui toca operación biquini i després de mig sopar i ajudar a un monjo que sabia que parlàvem català i que “Catalonia is not Spain”, hem anat a fer un vol pel cementiri budista de Oku no in… infinitat de tombes, fanalets tètrics i ningú a la vista… em quedo, sens dubte, amb l’experiència de l’onsen i marxem del famós cementiri fent els 100m llisos 🙂

Dia 6 | Dia 8

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *