Kyoto, 26 Juliol 2014 (dia 5)
El despertador no parava de sonar i és que era el moment de dir “Bon dia” al Japó! Sol, xafagor i litres de suor ens trobaríem al llarg del dia. En un tres i no res hem aprofitat el Japan Rail Pass per anar cap al bosc dels bambús… el sol picava amb força i només podies sentir el “ric-ric” de les llagostes com ens desafiaven un cop més a passar calor. El bosc de bambús ens esperava tranquil; de fet, més que bosc era un camí amb bambús a banda i banda i és que no sé què ens imaginàvem però no acabava d’encaixar amb el que ens hi hem trobat. Després de la foto de rigor hem visitat un altre temple. Aquest tenia un jardí molt zen, però no deixava de fer-ne un més.
Hem tornat ràpid a l’hotel perquè la Hiroko (amiga japonesa d’en Ferran) ens hi esperava… a més a més ha vingut expressament amb el cotxe del Dr. Slump pintat de negre! Quina il·lusió! Un minicotxe, una japonesa i nosaltres dos per les carreteres de Kyoto! Hem enfilat a Fushimi Inari, famós per tenir més de 2.000 portes tori, les unes darrere les altres resseguint el camí cap al cim! L’experiència és màgica, ja que cada porta és més fotogènica que l’anterior! Tot i que costava quedar-te sol al mig del camí, quan ho aconseguies, respiraves un noséquè que et feia viatjar en el temps i que t’omplia de màgia i espiritualitat. Sincerament, el lloc val la pena! Llàstima que hi hem anat en mode japonès “on” i en Ferran ha trobat en la Hiroko la perfecte aliada per no arribar a dalt de tot i baixar i fer tot el Sant recorregut!
Després de dinar amb totes les articulacions consentides i agarrotades (hem dinat en un tatami), he manat a veure el temple daurat del que diuen que en un dia de sol l’has de mirar amb protecció per no quedar-te cec i la imatge reflexada al llac no té preu.
Tampoc té preu veure com tu també fas com tots els japonesos i aixeques els dits en senyal de “peace” en totes les fotos.
Al vespre tocava el tour de geishes… millor dit… un sopar típic japonès al “Celler de Can Roca” nipó, on hem menjat com pollets (perquè som uns llepafils), un espectacle on en Ferry competia amb altres assistents per veure qui s’adormia abans i una visita al mirador on es podia contemplar tota la ciutat, ubicar la Kyoto tower i apreciar tota la contaminació lumínica que hi ha… El cas és que de geisha no n’hem vist ni una, entre tant temple, casa de té i tofu. Avui han decidit que s’havien d’amagar totes i fer-nos agafar paciència per demà… més i millor!