Tokyo, 23 Juliol 2014
Només 9:15 hores d’avió ens separen d’un món completament diferent i oposat! Només de baixar de l’avió, motxilles i controls en un moment i amb puntualitat japonesa hem enfilat el tren direcció Tokyo. Tampoc entenen un borrall d’anglès però amb els seus monosíl·labs allargats ens fan la mar de gràcia.
El primer cop de calor ens ha feta donar que estàvem morts i, com a bons xirucaires hem buscat l’hotel com si fos una agulla en un paller.
Després d’un migdiada que se’ns ha escapat de les mans hem decidit fer una petita demo del funcionament del wc amb botons! Gairebé ens dutxem sencers provant els diferents “xorritos” i, personalment crec que això de l’aigua a pressió al culet no m’acaba de fer el pes…. S’ha de reconèixer que ho tenen ben estudiat perquè et posis on et posis, apunta on toca!!
Estrenant el metro hem començat forts, descobrint Shibuya, el barri del neó. Si ens haguéssim fet una foto just sortir a la superfície, la cara d’encantats hagués estat èpica i, és que no es veu cada dia un Times Square a l’engròs. Les llumetes ens hipnotitzen i ens duen a un carrer peatonal on els cabells de colors, les indumentàries extravagants, els karaokes, els restaurants amb maquinetes expenedores de tiquets a fora, les zones de fumadors, les sales de jocs per nenes de l’institut, no s’han fet esperar i han superat les expectatives amb escreix.
Després d’escollir el restaurant que més ens feia el pes (ple d’autòctons) hem degustat un menú de noodles i gyozas que estaven per sucar-hi pa i es compraven a través de la maquineta que hi havia a l’entrada… La cirereta del pastís ha estat que per cada client que entrava feien una cantarella a base de monosil·labs que feia que et sentissis el client més important del món… Japan is different!