Pensàvem que el dia se’ns faria pesat perquè també teníem hores i hores de conducció. Tot i això, sortim d’Akureyri amb un sol esplèndid i a mesura que avancem cap a la península de Snaefellness la boira i els núvols s’apoderen de nosaltres. Què té Akureyri per tenir aquest microclima tant fantàstic?
Perquè no se’ns faci pesat parem a botar a un parc infantil de Blonduos, amb tanta mala sort que just enganxem l’hora del pati i ens tiren enlaire l’invent. Aprofitem per posar gasolina i comprovar que només tenen 10 minuts de pati pel que el llit gegant inflable de colors el tenim per nosaltres solets! Després de fer veure que tenim 4 anys, ens tornem a posar les sabates i conduïm com a majors d’edat que som! Només estem a 2 hores i mitja d’on dormim, pel que decidim fer parada i fonda i després de dinar, i entre la boira, avançar la visita a l’extrem de la península. Anem primer a contemplar fascinats les foques de la platja de Ytri-tunga, en contem una trentena que s’estiren i s’espatxurren com i demà ja no existís. Fem més quilòmetres fins la famosa església negra de Budir, que entre la boira i que no hi havia pràcticament ningú és una escena típica de pel·lícules com “los Otros”. Ens desviem pel port de muntanya on no ens veiem ni la punta del nas i passem per Oflasvik (buscàvem desesperats un Vinbudin per comprar una ampolleta de vi per sopar com campions aquesta nit) per arribar al pàrquing del Saxolhar cràter (que m’ha fet mandra pujar), veure sota els núvols baixos la glacera que dóna nom a la península i parar a la platja negre de Djupalonssandur. Una platja famosa per tenir restes amb tètanus d’un vaixell que va naufragar i on desemboca un camp de lava fascinant!. Tot i que des d’allà pots anar en 15 minuts a la platja de Ditrvik, seguim avançant amb cotxe fins a Arnarstapi, on coincidim amb una figura d’un gegant viking fet de pedra i en resseguim la costa quedant esmaperduts de com les gavines & company aprofiten els corrents d’aire per fer autentiques virgueries només planejant. Allà també trobem el famós arc/pont de pedra on queden fotos dignes d’Instagram!
Volem buscar la Raudfeldsgja Gorge però si ni veiem on acaba el nostre cotxe, menys veurem la famosa entrada a la Gorja a la muntanya… pel que decidim tornar a la nostra caseta i deixar el més famós de la península Kirkjufellfoss per l’endemà.