No seria Islàndia si l’últim dia no estigués emboirat i canviés el temps cada 5 minuts. Abans d’agafar el vol al vespre, tenim feina. Hem dormit com nens petits a la nostra caseta de Blancaneus i abans de baixar cap a la capital anem a veure la famosa Kirjkufellfoss, la cascada tant fotogènica amb la muntanya punxeguda darrere. La cascada no és res de l’altre món, però el quadre que se n’obté amb els fiords, la muntanya, el verd i aquest xirimiri molest és digne d’emmarcar!
Vista la cascada arribem a Reykjavík i passegem un cop més pels carrers comercials, ens gastem una fortuna en imants de nevera i substituïm la barreta energètica per una sopa de Llagosta per dinar que encara noto la llengua cremada. De postres, gelat del Valdis i posem el turbo per arribar la Blue Lagoon a l’hora que ens toca…. En Ferran no sé què s’esperava però és un Caldea a la islandesa i tot i que sabíem que era molt turístic, l’emplaçament al costat de la planta geotèrmica que abasteix d’energia obtinguda de l’aigua a 1980m de profunditat a bona part d’Islàndia, ens decep una mica. L’aigua que no vol la central per l’alt contingut en sílice i sals minerals és la que forma el Blue Lagoon. Agafem l’entrada bàsica i entrem a poc a poc a l’aigua que està a 38 graus…. És una sensació agradable i recorrem tota la Llacuna sense saber molt bé on trepitgem, ja que el color de l’aigua és d’un blau clar intens. Fem la típica turistada i ens posem amb més o menys art la mascareta per tenir la pell com el culet d’un nen petit i prenem una copeta asseguts entre agua i roca volcànica. Els socorristes van vestits de Dalt a Baix i si algú s’ofega, encara no tenim clar si es tirarien amb la roba o bé tindrien temps de començar-se a desvestir!
Després de dues hores en remull la calor ens obliga a treure cada cop més tros de cos a fora i per tant decidim que és hora de sortir de la nostra olla a pressió particular. Abans de tornar el nostre super Dacia Duster posem gasolina i… oh wait! Que sembla que l’indicador, tot i estar a tope de gasolina no puja….. decidits entrem a l’oficina de Lotus disposats a discutir-hi, però ens trobem amb un senyor que ens diu que això sol passar, pel que no ens preocupem que ja ens creu…..
Així acaba la nostra aventura islandesa, aigua, foc, gel i algun dia de sol!
Tack Fyrir Islàndia per tantes primeres vegades!