Sortim de l’airbnb i fem com les iaies a la perruqueria que hi fan cua 15 minuts abans però al supermercat del poble… de dilluns a dijous obren de 11 a 18:30 i és clar… si estàs de turisme és una mica complicat encaixar els horaris… Després d’entrar a diferents supermercats (ens declarem fans incondicionals dels Bonus i de la seva sala de fresc, totalment hàbil per guardar-hi cadàvers) constatem que a primera hora sempre hi ha pa…. Cosa que no teníem del tot clara, quan a les 6 de la tarda no quedaven ni les engrunes!
Amb el cotxe ple de gasolina i provisions pels dos dies que queden desfem la carretera 1 i parem a Godafoss o la cascada dels déus. El sol segueix brillant i… el vent bufant! Per arribar-hi aquest cop no passem pel túnel i ens desvivim fent fotografies quan per primera vegada al viatge contemplem l’arc de sant Martí reflectit entre l’aigua de la cascada i el sol!
Seguim conduint per visitar la zona de Myvatn, una àrea volcànica on la paraula que em vé al cap: mosques i mosquetes! Fem via per la central geotèrmica que hi ha al Vell mig de la muntanya i que identifiquem amb xemeneies d’on surt un fum blanc inconfusible, passem pel costat de l’edifici i sembla ben bé Xernòbil. Veiem dos operaris amb una espècie de mosquitera al cap i no acabem d’entendre encara perquè la duen! Primera parada: Krafla Crater, també anomenat Viti. Pugem i veiem el llac d’aigües turqueses dins el mateix cràter amb la típica forma de volcà que tots dibuixem quan som petits.
Baixem del Viti i aparquem a la zona volcànica de Leirhnjukur. Aquí és on entenem perquè els operaris van amb mosquitera per treballar, semblem “el señor de las moscas” i utilitzem la corda de la Gopro per a mode Príncipe de Zamunda ventar-nos d’un costat a l’altre del cap i intentar, sense massa èxit, espantar-les! La zona és un camp de lava immens, amb muntanyes de sofre i olor a ous podrits (per molt que soni a tòpic). Les vistes des de Dalt són espectaculars veient negre fins on t’allarga la vista i amb molsa a la lava del costat del camí. Aquest país no deixa de sorprendre’ns i visitem Hverir, just a 10 minuts de Krafla. És una zona geotèrmica molt activa on veiem fumaroles, muntanyes amb taques grogues i aigua i fang bullent. No ens sorprèn i marxem ràpid ja que a Nova Zelanda vam veure-ho multiplicat per 10. El que ens sorprèn és just fent la baixada que ens duria de nou al llac i abans de l’encreuament cap als banys termals de Myvatn (semblant al Blue Lagoon) trobem a la dreta un llac d’aigua blau cel, fem pujar el dron i el color millor aper moments… uaaaau!
Després de tancar la boca (perquè no entrin mosques) decidim visitar la famosa Gjotagja Cave, on teòricament es van filmar les escenes de Joc de Trons entre l’Íngrid i en Jon Snow… es diu que és aquella cova, però a la sèrie es banyaven i resulta que la cova té prohibit el bany perquè l’aigua esta a uns 46 X graus…. Tot i que la cova es veu en un moment, el lloc té un encant especial, es nota des de dins la calor de l’aigua i el blau és d’un intens que costa de trobar.
Seguim endavant i anem a parar al cràter del volcà Hverfjall. Fem com a l’avió i no anem massa bé de temps pel que fem que en Dronie sigui qui pugi per nosaltres… la vista des de Dalt ha de ser totalment increïble… i ho diem perquè ho hem pogut comprovar (tot i que des de dins el cotxe ja que a fora les mosques se’ns menjaven vius!). Per acabar amb la ruta, res millor que veure el famós llac Myvatn i els seus petits cràters coberts de verd que s’alcen amb força entre l’aigua, és una imatge digne d’emmarcar! Anem com sempre amb el coet al cul i tenim hora per sopa al Rub23 d’Akureyri a les 8:30 pel que agafem el cotxe per tornar a creuar-nos amb infinites ovelles, amb el fiord, amb la carretera serpentejant de fora el túnel i degustem com a últim sopar fora un fantàstic salmó i vedella al restaurant de moda del poble.
PD. Se’ns ha fet tard I no hem pogut visitar la Casa de Nadal que hi ha a Akureyri.