Avui ens espera un dia intens de conducció, fem la bogeria de fer mitja Islàndia de cop i passar de les glaceres del sud a la segona ciutat més habitada de l’illa: Akureyri… no saben si per casualitat però és el segon dia que ens aixequem amb el cel descobert i amb un sol amb ganes de sortir! No podem estar més feliços perquè veure la famosa Llacuna dels icebergs amb els colors i contrastos que ens dona la llum d’un dia clar no té preu! Posem rumb a Jokkursarlon per fer la nostra Zodíac tour d’una horeta, el sol segueix allà i fa vent (com no!) però els icebergs avancen riu avall per arribar al mar i la glacera segueix imperfecte i majestuosa a 8 km d’on ens trobem. Ens equipem amb un mono de flotació i una armilla salvavides que ens donen la gent d’Ice Lagoon Adventure Tours i amb molta empenta ens fiquem davant la zodíac de 10 passatgers. Quan va començar a agafar velocitat la francesa que tenia a davant estava resant a tots els déus vikings i jo no sabia si riure o plorar, ja que semblava que m’amarrava a les cordes de la zodíac per no sortir volant directament cap a Barcelona… El sol seguia resseguint les formes de la glacera i dibuixant mil formes, línies i colors. Realment estar allà en silenci veient el paisatge que fa milions d’anys que és allà, torna a ser una sensació com la que vam tenir al volcà, o al trekking per la glacera, o a les cascades infinites de l’illa! Els icebergs més antics de la Llacuna tenen 2 mesos i mig i els nous un parell de dies (tot i que podrien perfectament desprendre’s ara mateix). La glacera flota, i també els icebergs pel que s’ha d’anar amb molt de compte ja que d’un iceberg només se’n veu el 10% que és el que surt a la superfície. En dies de vent és difícil veure foques descansant, però alguna més descarada treu el cap mentre es banya a 2.9 graus centígrads.
Podríem estar hores i hores contemplant trossos de gel surant per una Llacuna mig dolça, mig salada, però decidim anar a la Diamond beach, la platja on moren tots els icebergs en forma de petits cristalls de glaç. No fa falta canviar el cotxe del pàrquing, només hem de creuar el pont des de Jokkulsarlon per admirar sorra negra, aigua de mar i trossos de gel de formes inimaginables descansant a la sorra.
El sol segueix alegrant-nos el dia i és que si Islàndia amb el seu clima típic ja és increïble, amb sol és ja cosa d’un altre món, d’un món on tot és gran, i la natura brilla amb la seva màxima esplendor! Decidim canviar de Ice Lagoon i anar a Fjallsarlon; també ens quedem sense paraules, és la germana petita de l’anterior i sense estar connectada al mar. Estem pràcticament sols amb el gel i els icebergs…. De nou ens quedem pensant en el no res contemplant tot el que tenim al voltant… el dia avança i a nosaltres encara ens queden més de 6h per arribar a la propera parada pel que decidim tirar milles i conduir fins a Hofn on discutim quina parada fer a mig camí per estirar les cames i així visitar alguna cosa entre tant asfalt. La discussió està entre la platja de Stokksness i el poblat viking creat com a atrezzo per una gravació cinematogràfica just a 12 minuts de Hofn, la cascada Hengifoss i Litlanesfoss o bé l’Studlagil Canyon…. Per temes horaris i de permís d’ús de drones ens decantem pel tercer i ara diria que hagués afegit una quarta opció que hagués escollit que és la cascada de Detifoss (inicialment estava planejada per demà però ens adonem que està massa lluny de tot i prescindim d’ella amb la boqueta petita). Conduïm travessant alguns fiords de l’Est i creuant platges infinites amb muntanyes a l’horitzó, fins que per la Ring Road ens desviem per aparcar just a l’altre banda del pont seguint les indicacions de la granja Klaustafel per caminar uns 30 minuts fins arribar a l’esperat Canyó. A l’altre cantó hi ha un mirador molt ben fet on no hi ha ningú, però des de la nostra riba pots fins i tot posar els peuets a l’aigua amb forta corrent i avui almenys d’un color marronós que no l’afavoreix. No ens acaba de fer el pes el lloc que hem escollit, però s’ha de reconèixer que: hi ha poca gent, la caminada és plana i agradable i les columnes de basalt hexagonal que hi ha a les parets semblen tallades per tots els figurants de Vikings junts!
Conduïm que se’ns fa fosc i salvem la vida a dues noies que fan autoestop a 13 graus amb un vent infernal i a les 9 de la nit per deixar-les a l’hotel on treballen i seguir conduint fins al nostre Airbnb de la capital del nord que ens dóna la benvinguda com si d’un Poblet il·luminat del pessebre es tractés…. Avui en Ferran amb tot el que ha Conduit es mereix ser proclamat: King of the North!
PD. El que hem fet avui és una bogeria en majúscules, almenys hauríem d’haver escollit per aquest nit allotjament a Myvatn i així ens estalviàvem una horeta avui i demà de tornar enrere.
PD2. Per entrar a Akureyri hi ha dues carreteres: la número 1 que és un túnel de 7.5km que s’ha de pagar per internet o bé amb 15 minuts més la carretera antiga de muntanya, molt pintoresca i agradable, però no apta si portes gairebé 7 hores al volant