Ens aixequem per poder gaudir de nou d’una experiència nova per nosaltres…. Però abans calia fer els deures… el dia abans anàvem amb el coet al cul i volíem anar a visitar l’avió que es va estavellar al Vell mig del res, a 10 minuts de Dyrholaey… el que no sabíem era que hi havia 4km de caminada per arribar-hi des de el pàrquing. Eren les 7 de la tarda, començava a ploure i no teníem temps material per veure les restes de l’avió, que no se’ns fes fosc, fer el check in on time a l’hotel i poder anar a un restaurant que ens donessin de sopar… per tant…. Se’ns va acudir una de les nostres idees de bomber i ja ens tens a les 8 del matí plantats al pàrquing amb el drone ple de bateria per poder fer dels nostres ulls…. La veritat és que això és molt pràctic i quan el drone va arribar a lloc (a més de 4km de distancia) ja hi havia una parella que devien flipar veient arribar un dron de ves a saber on, fer un parell d’òrbites i desaparèixer com si res hagués passat…. És una de les anècdotes del viatge!
El pla del drone i no fer l’excursió a peu era perquè ens esperava un trekking per la glacera de Skaftafell amb Troll Expeditions a les 10:30 i teníem encara una hora i mitja de camí per arribar-hi… Sortim de Vik i seguim admirant la bellesa I immensitat del paisatge fins que davant nostre, marxen els núvols i el sol de justícia ens deixa veure una imatge del que serien els següents dos dies de viatge…. Hem deixat el foc per arribar al glaç…. La glacera Vatnajokull té 37 llengües diferents de glaciar i cadascuna d’elles té unes característiques diferents… no ho sabíem però entre avui i demà en veuríem unes 10 o 12 i en visitaríem 4.
Som puntuals i hem quedat amb el guia a “l’aeroport” de l’avioneta de Skaftafell. Dos guies de Troll Expeditions ens donen piulet, grampons, arnés i casc i ens recomanen portar sabates que cobreixin el turmell…. Si no les pots llogar amb ells per un mòdic preu de 1500 ISK cadascun… no ens sembla car tenint en compte que sues durant 5 hores unes sabates on hi enganxes els grampons i es passegen pel gel… Ben equipats agafem el cotxe i aparquem a Fjalljokull. El sol fa brillar el gel I la capa blanca que s’hi forma a sobre i apreciem que fa anys que la glacera va retrocedint. Aquesta glacera acaba en un llac i el que ens havia semblat que era muntanya veiem ara que és més glaç però cobert per pedres, sediments i cendra volcànica. Ens col·loquem els grampons i anem com professionals intentant no entrebancar-nos amb bels piulets… Ens queden per davant unes tres hores de pujada pel gel, tres hores que ens deparen un paisatge difícil d’explicar… un cop més et passaries hores assegut contemplant com de gran i magnífic és el planeta Terra i com pot ser que en un país tant petit tinguin alguna cosa tan gran… Veiem esquerdes, rierols, diferents colors, sentim soroll constant d’aigua i veiem com cada cop la glacera té més crestes. És difícil i cansat pujar però val la pena cada múscul mogut per ser aquí en aquest moment. Et sents tant petit entre tanta grandesa, i per enèsima vegada al viatge, somric perquè sóc feliç.
Mengem la nostra barreta energètica i toca baixar per poder visitar la cascada que va inspirar la catedral de Reykjavík, Svartifoss…. Estem cansats però ara ja caminem amb les nostres sabates i el sol segueix brillant de valent… pel que contra pronòstic (o no) faig pujar a en Ferran 40 minuts per arribar a la famosa cascada, ens agrada, però potser no és la que ens impressiona més perquè no entenem com han pogut formar-se les columnes de basalt a banda i banda! Per si no fos poc, i llegir fa molt mal, es repeteix en diverses ocasions que el mirador a Skaftafell (anomenat Sjornarnipa) ´és inoblidable…. Dono fe que és així… tanta fe com la que tenia pensant que en Ferran avui es divorciaria de mi per la canya que li he donat (en total hem caminat 8h)… Caminem una horeta més entre la tundra islandesa, muntanyes, sol, molsa, floretes, muntanyes, vent i… al final, un mirador que, un cop més et deixen sense paraules i no ets capaç de pensar en absolutament res!
La baixada es fa pesada, estem cansats i tenim ganes d’hotel, dutxeta i sopar. La previsió d’aurores boreals se’n va a Norris i és que la imatge del mateix glaciar que hem trepitjat al matí ara és un mar gris de núvols i boira… per tant…. Fins aviat aurores!!