El vol se’ns ha fet llarg i sembla que després de tants mesos sense viatjar passen factura i ja no és seure i dormir com estàvem acostumats. Les series descarregades de Netflix, tres cops de cap, alguna partida al solitari i llegir de reüll les guies de viatges dels del costat…. 4 hores i 10 minuts donen per molt!
L’aeroport diminut de Keflavik ens dóna la benvinguda amb un dia ennuvolat i 12 graus de temperatura.. ple estiu… recollim les maletes sense incidents, entreguem el pre-registre, el certificat Covid i la proba d’antígens negativa i benvinguts a Islàndia!
Recollim el cotxe de lloguer de la companyia Lotus; un preciós Dacia Duster Blau marí amb ratllades per tot arreu, unes llantes dignes de xatarrer, cada roda d’una marca diferent i alguna coseta que penja als baixos…. però fer quilòmetres per Islàndia és un repte i què millor que fer-ho amb aquest cotxe de lloguer.
Com que no tenim el cotxe fins passades les 6 de la tarda i ja no hi ha entrades per l’última hora del Blue Lagoon (recordeu reservar amb antelació ja que fins al cap de tres dies no hi havia slot lliure), decidim monitoritzar què fa el nostre estimat volcà: dorm… per tant agafem la carretera 1 i ens plantem al Vell mig de Reykjavík per passejar pels seus carrers pintorescs i olorar una mica de cultura islandesa: a tenir en compte l’església que simula columnes basàltiques i que fa 74m d’alt, els tres carrers comercials que surten d’ella (amb els dibuixos característics al paviment com la bandera LGTB o una pista d’atletisme), el port Vell i com no l’escultura que emula un vaixell Viking anomenada “Viatgers del Sol” amb un mar negre i enrabiat i les muntanyes recobertes de boira de Fons.
Ens costa escollir on sopar I ens decidim per l’Islenski Barinn, restaurant que està ple, i on començo el meu viatge peixater particular. Amb la panxa plena seguim monitoritzant el sismògraf per poder predir quan podrem veure el volcà en acció. Serà dema?